BLANES

L’ augment de la temperatura de l’ aigua del Mediterrani, a causa de l’ escalfament global, està creant clars“ guanyadors” i“ perdedors” entre les espècies vegetals que actualment dominen aquestes aigües.

Els resultats d’ un estudi fruit de la col · laboració entre investigadors del Centre d’ Estudis Avançats de Blanes( CSIC), la Universitat de Barcelona( Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i Institut de Recerca de la Biodiversitat), l’ Institut Mediterrani d’ Estudis Avançats( CSIC-UIB), l’ Oregon State University( USA), la Deakin University( Austràlia), la Nature Conservation Foundation( India) i Bangor University( Gal · les, Regne Unit), dins del marc del projecte RECCAM, alerten del risc que corren algunes comunitats d’ algues mediterrànies de patir l’ impacte de l’ herbivorisme, cosa que en

podria minvar encara més les poblacions.

D’ altra banda, l’ estudi és moderadament optimista quant als herbeis de plantes marines com la posidònia, ja que en aquest cas l’ impacte es mantindria estable o, fins i tot, podria disminuir.“ Algunes espècies, com la posidònia, tot i que no és immune als efectes directes de la temperatura, com a mínim sembla que podran resistir bé l’ impacte dels herbívors. Altres, com la planta C. nodosa, podrien emergir com les clarament guanyadores en aquest escenari, tot i que dependrà de la seva capacitat d’ adaptació”, afirma Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB-CSIC i responsable del projecte RECCAM.

L’ objectiu del treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin era el d’ analitzar els factors que poden influir potencialment en les interaccions planta-herbívor, experimentant

amb tres de les més importants espècies vegetals del Mediterrani( les plantes Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i l’ alga Cystoseira mediterranea) i el seu consumidor comú, l’ eriçó de mar( Paracentrotus lividus).

Els resultats dels experiments mostren que la pressió de l’ herbivorisme sobre les dues espècies de plantes es mantindria semblant amb l’ escalfament de l’ aigua. Fins i tot podria arribar a reduir-se aquesta pressió, ja que aquestes plantes marines produeixen més compostos tòxics o desagrables pels herbívors quan creixen en aigües càlides.

En canvi, els escenaris no són tan optimistes per a l’ alga C. mediterranea, que amb les altes temperatures redueix la seva taxa de creixement, mentre el consum per part dels eriçons de mar es manté alt. Es tracta d’ una situació preocupant, tenint en compte que en l’ actualitat el sobrepastoreig

dels eriçons té ja un impacte important sobre els boscos d’ algues, cosa que pot arribar a produir l’ aparició de blancalls( zones de roca pelada, sense algues). Aquest sobrepastureig es

Posidònia mossegada per herbívors. Foto CEAB-CSIC

deu principalment a una superpoblació de garotes que afecta certes zones del Mediterrani occidental, per la manca de depredadors naturals que provoca la sobrepesca. yy

SELVA / MARESME

La Taula de Treball del Delta de la Tordera l’ impulsen els ajuntaments de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls, i compta amb la implicació d’ altres administracions, científics, pagesos, hostaleria i entitats mediambientals amb l’ objectiu de redactar un pla integral de recuperació de l’ espai.

« El projecte ha d’ aplegar les mesures necessàries per retornar l’ equilibri a aquest espai natural »

El projecte ha d’ aplegar les mesures necessàries per retornar l’ equilibri a aquest espai natural, coordinant alhora les figues de planejament i protecció conjunta del Delta. Inicialment, en la sessió de treball d’ aquest gener s’ havia de tractar com a punt central l’ estudi científic preliminar que s’ ha d’ utilitzar com a pas previ al Pla d’ Actuació Integral de Recuperació de l’ espai natural, que està molt avançat, però encara no s’ ha pogut enllestir.

En la primera trobada que

Delta Riu Tordera. Foto Aj. Blanes

va tenir lloc el juny de l’ any passat, es va nomenar una comissió de treball d’ experts amb aquest objectiu. Paral · lelament, el novembre passat es va incorporar un nou col · lectiu d’ estudi que es centra més en l’ àmbit social. Es tracta del projecte ISACC Tor- Delta, que dona suport tècnic al desenvolupament de la taula per poder assolir els objectius que va menar la seva creació, i compta amb un finançament

atorgat pel Ministeri d’ Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient a través de la Fundació Biodiversitat.

La investigadora en cap del projecte ISACC, Annelies Boekman, conjuntament amb la regidora de l’ Ajuntament de Malgrat de Mar, Núria Casajoana, han conduit la segona reunió, que ha servit bàsicament per posar-se al dia respecte l’ estat en què es troba

actualment el procés després que ha passat mig any. D’ altra banda, el científic del CEAB Rafel Sardà ha intervingut per explicar la metodologia que s’ està emprant per elaborar l’ estudi previ científic que servirà per acordar les mesures del pla d’ actuació integral de recuperació del Delta i les platges de Blanes i Malgrat.

En aquesta reunió hi han participat l’ alcalde de Blanes,

Mario Ros acompanyat del ponent d’ activitats per delegació en aquest Ajuntament, Salvador Tordera. També han participat l’ alcaldessa de Malgrat de Mar, Carme Ponsa, així com diversos regidors i tècnics de Malgrat, Tordera i Palafolls. Igualment, s’ ha comptat amb l’ assistència de representants dels diversos sectors implicats en aquest procés: l’ Agència Catalana de l’ Aigua,( ACA), pagesia, hostaleria, entitats mediambientals, etc.

« L’ estudi científic preliminar no es presentarà fins el mes de juny »

El cronograma que s’ ha acordat tirar endavant durant els propers mesos estableix que la III Trobada de la Taula de Treball tindrà lloc el 19 de juny, i serà de nou al Centre d’ Estudis Avançats de Blanes. En aquesta ocasió, a fi que pugui participar el major nombre de persones possible en representació dels diferents agents implicats, la reunió es farà a la tarda enlloc del matí. yy