SALUT
GENER- FEBRER DE 2018 LA MARINA 25
SALUT
1 de cada 200.000 joves esportistes té risc d’ una mort sobtada
Dr. Josep Marès Bermúdez @ maresjosep
www. ipmaresriera. cat
L
’ activitat física i l’ esport són essencials per a la nostra salut. Tots els nens i joves haurien de participar en activitats esportives adequades a la seva edat. L’ esport, i molt especialment l’ esport d’ equip, ofereix indubtables beneficis als nostres fills: millora les habilitats motores, la coordinació, la funció cardio-respiratoria, incrementa la despesa calòrica diària i té efectes positius en la composició corporal; en la
L’ esport ofereix molts beneficis, però cal estar preparat i controlat
basant psicosocial millora la autoestima, la confiança, la motivació, i el compromís per aprendre a treballar en equip.
Electrocardiograma que mostra una arritmia de tipus ventricular en un esportista
Però perquè fer esport, i especialment participar en competicions esportives, sigui una activitat segura per als nens i adolescents cal tenir en compte algunes premisses. En primer lloc, en la preparació dels nens que participen en esports de competició, cal dedicar una part del entrenament a la activitat física global, especialment si després se’ ls exigirà un bon rendiment durant la competició. Tant els nens com els adolescents, haurien de realitzar exercicis aeròbics, com córrer, ciclisme o natació, per millorar la seva forma física i resistència, de forma progressiva i sense arribar a la seva resistència màxima, evitant l’ entrenament excessiu. En segon lloc cal una avaluació mèdica de les seves aptituds per a la pràctica de l’ esport i per a la competició. En un estudi coordinat des de l’ Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, fins a un 4 % dels joves de 10 a 18 anys presenten alteracions cardíaques detectades en les revisions mèdiques d’ aptitud esportiva. D’ aquests la majoria podran fer esport sense risc, alguns poden tenir algunes limitacions per alguns esports o per a la competició, i en 1 de cada 300 l’ activitat esportiva i la competició caldrà contraindicar-les. La raó és el risc de mort sobtada vinculada a la activitat esportiva, que es presenta de mitjana en 1 de cada 200.000 joves esportistes, quan tenen una patologia cardíaca generalment desconeguda. El problema és que la gran majoria d’ aquestes anomalies cardíaques no presenten símptomes i poden passar desapercebudes pels joves i pels seus pares: anomalies valvulars cardíaques, alteracions de la conducció elèctrica del cor, miocardiopaties hipertròfica o arritmogènica, cardiopaties congènites... Quan una persona amb alguna d’ aquestes anomalies fa un exercici intens durant l’ esport o la competició, l’ elevació de la freqüència cardíaca pot avocar en una arítmia greu que ocasioni una pèrdua de coneixement i en alguns casos la mort sobtada. Per això és molt important que tots els nens, adolescents i joves esportistes que participen en competició siguin sotmesos a una avaluació mèdica de la seva aptitud esportiva. Amb una acurada revisió del historial mèdic, l’ exploració física i la pràctica d’ un electrocardiograma( ECG) és suficient per detectar més del 98 % de les anomalies de risc. Solament en determinats casos seleccionats caldran altres proves com l’ ecocardiograma i la prova de esforç. Amb la revisió mèdica d’ aptitud esportiva és pretén definir l’ absència de contraindicacions per a la competició esportiva adequada a la edat, establir les limitacions del tipus d’ esport o de competició en alguns nens o adolescents amb patologia, o contraindicar-la en casos d’ alt risc.
La legislació espanyola estableix per a les federacions esportives l’ exigència d’ una revisió mèdica d’ aptitud esportiva amb ECG cada 2 anys des dels 6 als 18 anys en nens federats en esports de competició. No hi ha cap normativa en la legislació vigent per a nens que fan activitats esportives o competició no federada, tot i que els clubs esportius poden exigir-la.
L’ objectiu final de l’ avaluació mèdica del nen esportista és garantir la màxima seguretat en l’ esport i reduir sensiblement el risc de mort sobtada. Però a ningú se li escapa que aquest risc també el tenen els nens no federats, als qui no se’ ls exigeix cap examen mèdic específic, però també fan activitats esportives, de vegades intenses, per la seva participació en activitats escolars, de lleure, casals, colònies o competicions no federades. En les visites pediàtriques ja revisem l’ historial mèdic i explorem els nens. Però seria bo que tots els nens tinguessin al menys un ECG fet durant la infància, i al voltant dels 12 anys seria l’ edat ideal per tenir la màxima sensibilitat en la detecció d’ anomalies. És una assignatura pendent en el programa de control de la salut del nen sa al nostre país, i és urgent incorporar-lo. yy