ALMUDENA MONTAÑO INDIA

Proactiva Open Arms és una ONG d ’ ajuda humanitària especialitzada en tasques de socorrisme marítim . La seva missió és rescatar del mar persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl · lics , persecució o pobresa . La va fundar l ’ any 2015 , a Badalona , Òscar Camps , propietari de l ’ empresa de socorrisme i salvament marítim Proactiva . Des de llavors , han ajudat a prop de 150.000 persones a arribar a la costa , n ’ han recollit més de 10.200 a la deriva i han salvat a un miler de persones atrapades en penya-segats . El vaixell que fan servir com a base d ’ operacions en alta mar , l ’ Astral , ha estat atracat al port de Blanes del 27 de novembre al 2 de desembre amb una campanya de sensibilització ciutadana i escolar que recorrerà vuit ports de la costa catalana . L ’ objectiu és mostrar la situació d ’ emergència humanitària al Mediterrani central i el treball de salvament que realitzen . Per conèixer de prop la tasca que porten a terme entrevisto dins el vaixell el seu capità i membre de Proactiva Open Arms , Michele Angioni , de 29 anys i originari de la Sardenya .

Com va néixer l ’ ONG Open Arms ? El fundador , Òscar Camps , va veure l ’ any 2015 una foto de nens ofegats al mar Egeu i va decidir mobilitzar-se . Ell té una empresa de socorristes amb molta experiència a les costes espanyoles i va pensar que si aquí salva vides , per què no es pot fer a altres llocs ? I se ’ n va anar amb un amic , un neoprè i les seves aletes a l ’ illa grega de Lesbos i van salvar a molta gent . Van comprovar que allà hi ha moltes ONG que ajuden amb els primers auxilis , reparteixen menjar , roba , ajuda legal ... però faltava l ’ acció de rescatar la gent al mar . En un dia poden arribar fins a 5.000 persones en barques !

Michele Angioni a bord de l ’ Astral a la seva estada al port de Blanes . Foto Almudena Montaño

Ara esteu instal · lats a Lesbos . Què feu allà ? Fem de socorristes i salvem vides

. Rescatem del mar a milers de persones que intenten arribar a Europa . A la costa de Lesbos arriben de Turquia diàriament petites embarcacions sobrecarregades de gent que no sap nedar . Només han de creuar 9 quilòmetres , però en condicions extremadament perilloses . Lesbos no té una gran platja de sorra , té roques i penya-segats . Les barques venen sense patró i xoquen amb les roques perquè no saben com aturar el motor . Tot i que hi ha molta ajuda humanitària a la costa , no hi ha ningú que els ajudi a sortir de l ’ aigua , ni guàrdia costera ni salvament marítim . Ara hi som nosaltres i som molt necessaris !

Quants voluntaris treballeu en cada missió ? Les missions estan formades per 11 voluntaris i duren 15 dies . Només som fixos el mecànic del vaixell i el capità , que som els únics que guanyem un petit sou . Tots els voluntaris són professionals i estan preparats , no es pot anar a socórrer a la babalà perquè està en joc la vida de moltes persones i també la teva . Tots tenen la base de socorrista , patró o mariner i també tenim metges i infermers experts en emergències .

Quan es va incorporar al projecte ? Fa un any . Jo navego des de ben petit . Quan tenia 19 anys vaig entrar a l ’ Acadèmia de la Marina Mercant . Durant anys vaig embarcar en vaixells de càrrega fins que em vaig cansar i vaig convertir-me en capità de iots . L ’ any passat vaig conèixer a Mallorca l ’ altre capità d ’ Open Arms i em va explicar el projecte que estaven fent ... em va captivar ! Li vaig dir que volia formar-ne part .

Com és el vostre dia a dia de rescat a Lesbos ? Ens quedem a la costa amb els prismàtics , pendents de l ’ horitzó i esperant que arribin barques . Rescatem persones de totes les edats i també gent gran i nens . Els portem a terra i allà ja hi ha altres ONG que fan els primers auxilis . Al principi no teníem embarcacions de rescat i ens tiràvem a l ’ aigua nedant a socórrer la gent . Fins que un dia vam viure una gran tragèdia ...

Què va passar ? Un naufragi va deixar centenars de morts a l ’ aigua . Vam rescatar vius a més de dues-centes persones , però no va ser suficient . Va

ser una missió molt dura que ens va fer replantejar-nos moltes coses : necessitàvem embarcacions urgentment perquè nedant no arribàvem a tots .

I vau adquirir el vaixell Astral . Sí . L ’ Astral és una cessió temporal que ens ha fet un empresari espanyol . Té 32 metres d ’ eslora i 7,20 metres de mànega . Hem instal · lat una infermeria amb oxigen i tot el material mèdic necessari per atendre cures intensives i poder intubar , si cal . Actualment també disposem de quatre motos aquàtiques i dues embarcacions de rescat .

Com és el perfil dels refugiats que salveu ? La majoria són siris que fugen dels bombardejos de la guerra de Síria . Arriben famílies senceres de classe mitja-alta i amb estudis que han recopilat diners per subornar les màfies o funcionaris públics perquè els posin en una barqueta per marxar del país .

Quines relacions teniu amb les institucions i els governs ? No gaires . Estem pressionant perquè creiem que el rescat és una obligació i ningú a Europa

se n ’ està fent càrrec . Mentre siguem necessaris continuarem amb els rescats a Lesbos , Líbia o qualsevol altre lloc .

Com us financeu ? El 96 % del finançament prové de donacions particulars , i la resta d ’ ajudes d ’ organismes oficials i administracions locals . Es poden fer les donacions a través de la nostra pàgina web www . proactivaopenarms . org .

Heu vingut a Blanes per portar a terme una campanya de sensibilització . Sí , volem que la gent ens conegui , sobretot els estudiants . Als petits els expliquem que som persones que ajudem persones .

Què pregunten els nens ? Els més petits fan preguntes molt profundes , que no acostumen a fer els adults . No els ensenyem els vídeos més durs , però tot i així queden impactats de l ’ audiovisual i de l ’ exposició de fotos que tenim dins el vaixell . Expliquem amb paraules senzilles que hi ha gent que té dret a viatjar per tot arreu , però d ’ altres no . També pregunten sobre la roba que utilitzem , que la veuen exposada , i com fem els rescats .

Explica ’ m un rescat impactant que hagi acabat amb un final feliç . Aquest estiu ens van trucar del Centre de Coordinació de Roma per fer un rescat d ’ una barca . Vam estar 18 hores buscant-la sense èxit , havíem de pentinar 8.000 km 2 de mar i ja esperàvem el pitjor . L ’ endemà al matí els vam trobar : tres músics tocant la guitarra en una barca de fibra molt petita a 100 milles de la costa de Líbia ! Eren amazics , una minoria de Líbia que ens van dir que els perseguien les milícies per difondre la seva cultura i no professar la mateixa religió . Els vam portar a Itàlia i , des d ’ allà , volien arribar a Alemanya . yy