CATALUNYA

El primer d ’ abril va fer sis mesos de l ’ 1-O . Des de llavors , Catalunya ha vist una declaració d ’ independència al Parlament , l ’ aplicació de l ’ article 155 i la destitució del govern de Carles Puigdemont , el processament de polítics independentistes que estan en presó preventiva o a l ’ estranger i unes eleccions a finals d ‘ any amb una participació històrica . Sobre la taula s ’ ha posat el nom de tres candidats a una investidura que encara està políticament bloquejada i que té en el 22 de maig la data límit . Més enllà però , de la branca políticoinstitucional i judicial , l ’ 1-O va obrir una etapa també de mobilitzacions a l ‘ alça . El sobiranisme ha convocat al carrer protestes contra les càrregues policials de l ’ 1-O i contra els empresonaments , de forma sostinguda . I tot i que en menys ocasions , també els constitucionalistes s ‘ han fet sentir en manifestacions a Barcelona .

Una de les primeres reaccions a l ’ 1-O , va arribar dos dies després , el 3 d ’ octubre . Una jornada de protesta sota el concepte d ’“ aturada de país ”, amb concentracions massives en pobles i ciutats -700.000 persones , segons la Guàrdia Urbana , a la tarda a Barcelona- per protestar contra les càrregues policials del diumenge . La cinquantena de talls a les carreteres va marcar també la jornada . Per contra , cinc dies després , el diumenge 8 d ’ octubre , el centre de Barcelona es va omplir a vessar de manifestants a favor de la unitat d ‘ Espanya , convocats per Societat Civil Catalana : 350.000 persones , segons el mateix cos .

La mobilització al carrer va seguir el dia 10 , en què estava previst una declaració de Puigdemont al ple del Parlament . Segons la Guàrdia Urbana , 30.000 persones van seguir-ho al passeig Lluís Companys . I el doble de persones van sortir el 12 d ’ octubre al carrer , però per motius contraris . Unes 65.000 persones , van xifrar els agents de Barcelona , tretze vegades més que el 2016 .

Manifestació a Blanes després de la detenció de Puigdemont . Foto Yoyo

EL SOBIRANISME EN CONTRA DELS EMPRESONAMENTS

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els dos primers dirigents independentistes que van entrar a presó . La resposta va arribar l ’ endemà : aturades als llocs de treball i una concentració amb 200.000 persones , sempre d ’ acord amb les dades de la Guàrdia Urbana , que van encendre espelmes a la Diagonal de Barcelona . Però hi va haver una segona manifestació , el 21 d ‘ octubre , que va omplir de dalt a baix el passeig de Gràcia . La xifra , 450.000 . Des de llavors , com a mínim cada mes , l ‘ ANC i Òmnium Cultural han organitzat actes arreu del país per recordar els empresonaments del 16-O .

Amb la declaració de la República al Parlament i la immediata aplicació del 155 , va arribar una nova manifestació constitucionalista a Barcelona a finals d ‘ octubre .

Aquella setmana Puigdemont , Toni Comín , Clara Ponsatí , Meritxell Serret i Lluís Puig van optar per quedar-se a “ l ‘ exili ” a Brussel · les , mentre que Oriol Junqueras , Carles Mundó , Joaquim Forn , Raül Romeva , Jordi Turull , Josep Rull , Santi Vila , Dolors Bassa i Meritxell Borràs van presentar-se a declarar davant de l ’ Audiència Nacional per rebel · lió , sedició i malversació . L ’ empresonament

dels consellers destituïts va derivar en una concentració inicial a les portes del Parlament al vespre del 2 de novembre , i van començar les cassolades .

Una vaga el 8-N , amb polèmica i als tribunals , va acabar amb nous talls a les carreteres i a les vies de l ’ AVE a Sants i Girona i més concentracions a diversos punts del país . Les entitats sobiranistes van tornar a convocar al cap de tres dies , l ’ 11-N . I d ‘ aquella manifestació en va sortir la convocatòria de l ’ ANC i Òmnium per a una altra jornada , aquest cop als carrers de Brussel · les , el 7 de desembre . La policia belga ho va xifrar en 45.000 manifestants .

Feia pocs dies que havia començat la campanya electoral i que havien sortit de la presó Mundó , Romeva , Turull , Rull , Bassa i Borràs , després de pagar 100.000 euros de fiança cadascun – Santi Vila i Carme Forcadell van sortir-ne al cap d ‘ un dia després de pagar la fiança inicial . I també a principis de desembre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir retirar l ‘ ordre de detenció europea que havia demanat la jutgessa de l ’ Audiència Nacional Carmen Lamela al novembre i que havia dut Puigdemont , Ponsatí , Puig , Serret i Comín a comparèixer davant de la justícia belga .

I en aquest context van arribar les eleccions del dijous 21-D , convocades pel president del govern espanyol , Mariano Rajoy , en aplicació de l ‘ article 155 . Es va registrar una participació històrica . Un 81,9 % de vots a les urnes , que van donar la victòria per primera vegada al Cs d ’ Inés Arrimadas . Cs ( 36 diputats ), JxCat ( 34 ), ERC ( 32 ), PSC ( 17 ), CatComú-Podem ( 8 ), CUP ( 4 ) i PPC ( 4 ). Uns resultats que revalidaven amb dos escons menys la majoria absoluta del bloc independentista .

Després de constituir-se el nou Parlament , la mobilització al carrer va tornar a finals de gener , just el dia de l ’ ajornament de la sessió d ’ investidura de Carles Puigdemont .

Els escorcolls de mitjans de març a la seu d ’ Òmnium Cultural i al despatx i el domicili del secretari de Difusió de la Generalitat , Antoni Molons , van reactivar les protestes .

PROCESSAMENT , PRESÓ I DE NOU AL CARRER

Amb la notificació del processament , el retorn a presó de Bassa , Forcadell Romeva , Rull i Turull per ordre de Llarena i la detenció de Puigdemont a Alemanya , el sobiranisme reprèn la mobilització els darrers dies . L ‘ ANC i Òmnium

van cridar a una manifestació fins al consolat alemany amb 55.000 persones , segons la Guàrdia Urbana , per protestar contra la detenció de Puigdemont . En paral · lel i convocats en alguns casos pels CDR , un grup de persones es van concentrar davant de les delegacions del govern espanyol . Unes protestes que es van saldar amb càrregues policials , nou detinguts i 100 persones ateses ferides de diversa consideració , segons el SEM . També es van produir talls a les carreteres i marxes lentes a les principals vies del país .

La detenció del president destituït a Alemanya va arribar poques hores després que Llarena reactivés l ‘ euroordre de detenció contra Puigdemont , Comín , Serret , Puig i Ponsatí . Ponsatí va abandonar Bèlgica i va retornar a la universitat escocesa de Saint Andrews . També va activar-ne en paral · lel una d ‘ internacional per a Marta Rovira , secretària general d ’ ERC , que va anunciar que marxava “ a l ’ exili ” i no va comparèixer al Suprem . Rovira s ‘ ha desplaçat a Suïssa on també hi ha l ’ exdiputada cupaire Anna Gabriel .

Tot plegat es produeix en un context polític de negociacions i estira-i-arronses entre els independentistes per investir un candidat a la Presidència i formar govern .

De fet , un dels noms que es va posar sobre la taula va ser el de Jordi Sànchez i , tot i que el ple de la seva investidura no es va arribar a celebrar , els cupaires ja havien anunciat que s ’ abstindrien . Una abstenció que van mantenir en el primer i únic debat d ’ investidura que s ’ ha dut a terme a la cambra des de les eleccions del 21-D , va ser el de Jordi Turull , que va tornar a ingressar a presó el 23 de març , l ’ endemà de perdre en la primera volta de la investidura . Amb aquesta votació , però , es va posar en marxa el rellotge que s ‘ havia congelat al Parlament . Si els independentistes no desencallen la investidura abans del 22 de maig , es convocaran eleccions de manera automàtica . yy