CATALUNYA

El primer d’ abril va fer sis mesos de l’ 1-O. Des de llavors, Catalunya ha vist una declaració d’ independència al Parlament, l’ aplicació de l’ article 155 i la destitució del govern de Carles Puigdemont, el processament de polítics independentistes que estan en presó preventiva o a l’ estranger i unes eleccions a finals d‘ any amb una participació històrica. Sobre la taula s’ ha posat el nom de tres candidats a una investidura que encara està políticament bloquejada i que té en el 22 de maig la data límit. Més enllà però, de la branca políticoinstitucional i judicial, l’ 1-O va obrir una etapa també de mobilitzacions a l‘ alça. El sobiranisme ha convocat al carrer protestes contra les càrregues policials de l’ 1-O i contra els empresonaments, de forma sostinguda. I tot i que en menys ocasions, també els constitucionalistes s‘ han fet sentir en manifestacions a Barcelona.

Una de les primeres reaccions a l’ 1-O, va arribar dos dies després, el 3 d’ octubre. Una jornada de protesta sota el concepte d’“ aturada de país”, amb concentracions massives en pobles i ciutats-700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, a la tarda a Barcelona- per protestar contra les càrregues policials del diumenge. La cinquantena de talls a les carreteres va marcar també la jornada. Per contra, cinc dies després, el diumenge 8 d’ octubre, el centre de Barcelona es va omplir a vessar de manifestants a favor de la unitat d‘ Espanya, convocats per Societat Civil Catalana: 350.000 persones, segons el mateix cos.

La mobilització al carrer va seguir el dia 10, en què estava previst una declaració de Puigdemont al ple del Parlament. Segons la Guàrdia Urbana, 30.000 persones van seguir-ho al passeig Lluís Companys. I el doble de persones van sortir el 12 d’ octubre al carrer, però per motius contraris. Unes 65.000 persones, van xifrar els agents de Barcelona, tretze vegades més que el 2016.

Manifestació a Blanes després de la detenció de Puigdemont. Foto Yoyo

EL SOBIRANISME EN CONTRA DELS EMPRESONAMENTS

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els dos primers dirigents independentistes que van entrar a presó. La resposta va arribar l’ endemà: aturades als llocs de treball i una concentració amb 200.000 persones, sempre d’ acord amb les dades de la Guàrdia Urbana, que van encendre espelmes a la Diagonal de Barcelona. Però hi va haver una segona manifestació, el 21 d‘ octubre, que va omplir de dalt a baix el passeig de Gràcia. La xifra, 450.000. Des de llavors, com a mínim cada mes, l‘ ANC i Òmnium Cultural han organitzat actes arreu del país per recordar els empresonaments del 16-O.

Amb la declaració de la República al Parlament i la immediata aplicació del 155, va arribar una nova manifestació constitucionalista a Barcelona a finals d‘ octubre.

Aquella setmana Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig van optar per quedar-se a“ l‘ exili” a Brussel · les, mentre que Oriol Junqueras, Carles Mundó, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Santi Vila, Dolors Bassa i Meritxell Borràs van presentar-se a declarar davant de l’ Audiència Nacional per rebel · lió, sedició i malversació. L’ empresonament

dels consellers destituïts va derivar en una concentració inicial a les portes del Parlament al vespre del 2 de novembre, i van començar les cassolades.

Una vaga el 8-N, amb polèmica i als tribunals, va acabar amb nous talls a les carreteres i a les vies de l’ AVE a Sants i Girona i més concentracions a diversos punts del país. Les entitats sobiranistes van tornar a convocar al cap de tres dies, l’ 11-N. I d‘ aquella manifestació en va sortir la convocatòria de l’ ANC i Òmnium per a una altra jornada, aquest cop als carrers de Brussel · les, el 7 de desembre. La policia belga ho va xifrar en 45.000 manifestants.

Feia pocs dies que havia començat la campanya electoral i que havien sortit de la presó Mundó, Romeva, Turull, Rull, Bassa i Borràs, després de pagar 100.000 euros de fiança cadascun – Santi Vila i Carme Forcadell van sortir-ne al cap d‘ un dia després de pagar la fiança inicial. I també a principis de desembre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir retirar l‘ ordre de detenció europea que havia demanat la jutgessa de l’ Audiència Nacional Carmen Lamela al novembre i que havia dut Puigdemont, Ponsatí, Puig, Serret i Comín a comparèixer davant de la justícia belga.

I en aquest context van arribar les eleccions del dijous 21-D, convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l‘ article 155. Es va registrar una participació històrica. Un 81,9 % de vots a les urnes, que van donar la victòria per primera vegada al Cs d’ Inés Arrimadas. Cs( 36 diputats), JxCat( 34), ERC( 32), PSC( 17), CatComú-Podem( 8), CUP( 4) i PPC( 4). Uns resultats que revalidaven amb dos escons menys la majoria absoluta del bloc independentista.

Després de constituir-se el nou Parlament, la mobilització al carrer va tornar a finals de gener, just el dia de l’ ajornament de la sessió d’ investidura de Carles Puigdemont.

Els escorcolls de mitjans de març a la seu d’ Òmnium Cultural i al despatx i el domicili del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, van reactivar les protestes.

PROCESSAMENT, PRESÓ I DE NOU AL CARRER

Amb la notificació del processament, el retorn a presó de Bassa, Forcadell Romeva, Rull i Turull per ordre de Llarena i la detenció de Puigdemont a Alemanya, el sobiranisme reprèn la mobilització els darrers dies. L‘ ANC i Òmnium

van cridar a una manifestació fins al consolat alemany amb 55.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, per protestar contra la detenció de Puigdemont. En paral · lel i convocats en alguns casos pels CDR, un grup de persones es van concentrar davant de les delegacions del govern espanyol. Unes protestes que es van saldar amb càrregues policials, nou detinguts i 100 persones ateses ferides de diversa consideració, segons el SEM. També es van produir talls a les carreteres i marxes lentes a les principals vies del país.

La detenció del president destituït a Alemanya va arribar poques hores després que Llarena reactivés l‘ euroordre de detenció contra Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí. Ponsatí va abandonar Bèlgica i va retornar a la universitat escocesa de Saint Andrews. També va activar-ne en paral · lel una d‘ internacional per a Marta Rovira, secretària general d’ ERC, que va anunciar que marxava“ a l’ exili” i no va comparèixer al Suprem. Rovira s‘ ha desplaçat a Suïssa on també hi ha l’ exdiputada cupaire Anna Gabriel.

Tot plegat es produeix en un context polític de negociacions i estira-i-arronses entre els independentistes per investir un candidat a la Presidència i formar govern.

De fet, un dels noms que es va posar sobre la taula va ser el de Jordi Sànchez i, tot i que el ple de la seva investidura no es va arribar a celebrar, els cupaires ja havien anunciat que s’ abstindrien. Una abstenció que van mantenir en el primer i únic debat d’ investidura que s’ ha dut a terme a la cambra des de les eleccions del 21-D, va ser el de Jordi Turull, que va tornar a ingressar a presó el 23 de març, l’ endemà de perdre en la primera volta de la investidura. Amb aquesta votació, però, es va posar en marxa el rellotge que s‘ havia congelat al Parlament. Si els independentistes no desencallen la investidura abans del 22 de maig, es convocaran eleccions de manera automàtica. yy