ENTREVISTA A JOAN ADELL (FARMACÈUTIC, METGE I ESCRIPTOR)
“La jubilació s’ha de planificar amb temps per aprofitar
i gaudir de totes les hores lliures i no deprimir-se”
presenta als premis?
Per a mi els premis són com un
autotest. Em poso a prova, per
veure si allò que he escrit val la
pena. La immensa majoria de les
vegades és un bany d’humilitat
perquè no me’l premien. També
és el currículum per mostrar a
les editorials quan demanes que
et publiquin una obra.
Joan Adell és molt disciplinat i escriu quatre hores cada tarda. Foto: Almudena Montaño
ALMUDENA MONTAÑO INDIA
Després de quaranta anys exer-
cint de farmacèutic a la farmàcia
del seu poble, Joan Adell (Blanes,
1938) va pensar que si no plani-
ficava bé la jubilació s’avorriria.
Així que va decidir que escriuria
i que ho faria amb una metodo-
logia escrupolosa: quatre hores
cada tarda, en un ambient molt
silenciós, a la seva casa de camp.
A ell li ha funcionat a la perfec-
ció i mostra d’això són els deu lli-
bres que ha publicat i la vintena
de premis literaris aconseguits.
Aquest mes presenta la seva dar-
rera novel·la, Alba, on l’amor i la
música ajuden a la protagonista
a sortir de l’anorèxia que pateix.
Pensa que l’amor pot curar al-
gunes malalties?
Sí. Els anorèxics sovint són per-
sones deficitàries d’afecte. Un
afecte molt sentit