MOISÉS GARCíA

El somni de qualsevol nen quan comença a jugar a futbol és poder arribar algun dia a la Primera Divisió. Un lloretenc ho ha aconseguit. No ho ha fet com a futbolista, ho ha fet com a preparador físic. És Jordi Balcells, el màxim responsable de l’ estat físic dels jugadors del primer equip del Girona Futbol Club. Enguany, afronta el seu major repte com a professional, formant part, una temporada més, de l’ staff tècnic de Pablo Machín. L’ equip començarà la competició el cap de setmana del 20 d’ agost, a casa, davant de l’ Atlètic de Madrid del Cholo Simeone. Serà el tret de sortida a un curs il · lusionant, que Balcells espera amb moltes ganes i amb la intenció d’ assolir una permanència que ajudi a l’ entitat a consolidar-se a la màxima categoria del futbol estatal.

Fem memòria. Com vas aconseguir arribar al cos tècnic del primer equip del Girona FC? Vaig començar entrenant equips de la base. Quan el primer equip va assolir l’ ascens a la Segona Divisió B, gràcies a l’ ajuda de Toni Masferrer, em vaig incorporar a la primera plantilla per fer suport en aspectes de preparació física. Després, quan l’ equip va pujar a Segona Divisió A, ja em vaig incorporar de manera plena i exclusiva al primer equip.

Entenem que la teva funció comporta una gran responsabilitat. Sí. És una gran responsabilitat, però sobretot és un repte. Estem acostumats a treballar en una dinàmica que té unes característiques determinades com és la Segona Divisió. Ara, a Primera, ens enfrontem amb els millors equips d’ Europa. Ara mateix, estem en aquest repte d’ adaptar-nos i ser capaços de rendir per treure bons resultats.

La preparació física d’ un equip canvia molt de Segona a Primera Divisió? Pel que fa al dia a dia i a la preparació de tasques, no varia massa, però sí que ho fa en l’ estructura i la preparació dels partits. A Segona Divisió mai t’ atures, cada cap de setmana tens competició. Ara, a Primera, comptem amb les famoses aturades pels compromisos de les seleccions i això té incidència en la preparació física.

En aquest sentit, molts creuen que el descans és el millor entrenament. Hi estàs d’ acord? Absolutament. El descans és tan

important com el treball de camp o de gimnàs. Quan parlem de descans hem de tenir en compte el descans físic i mental. En aquest sentit, l’ anomenat“ entrenament invisible” és importantíssim. S’ ha de tenir cura de l’ alimentació, portar una vida saludable i dormir les hores que toquen.

Amb el treball de molts anys, heu aconseguit una fita històrica: pujar a Primera Divisió. T’ ho esperaves quan vas arribar? Quan vaig arribar al Girona estàvem a la Tercera Divisió. És cert que érem dels equips referència de la província, però ni en el millor dels somnis hauríem pensat que l’ equip podria pujar a Primera. En els últims anys ho havíem visualitzat i cada temporada ens hi acostàvem més. Al final, ha deixat de ser un somni per passar a ser un objectiu que hem pogut fer realitat.

Serà un ascensor de pujada i baixada o creus que el Girona es podrà mantenir a la màxima categoria? El club està en un moment institucional ideal per mantenir-se a Primera. Hi ha ciutats a l’ elit que no es poden ni comparar a Girona. Per tant, per què Girona no pot ser una ciutat que estigui molts anys a Primera? Esperem que l’ ascens hagi servit per consolidar-nos.

Per arribar fins aquí, heu hagut de passar mals moments. El dia del Lugo va ser el moment més dur? Segurament és el dia més dur que a mi, personalment, m’ ha tocat viure. Teníem l’ ascens a tocar i va marxar de la manera més dura, en els últims minuts, quan ja ho celebràvem. A més, vam passar una temporada complicada en l’ àmbit institucional, però els resultats eren espectaculars. Aquell dia ens ha servit per aixecar-nos i, quan ens hem trobat en situacions similars, hem estat més forts. Aquestes coses t’ ajuden a créixer.

Del moment més dur, al més alegre: l’ ascens. Sense dubte. Encara penso en la celebració i se’ m posen els pèls de punta. Ho desitjàvem tant que tothom ho va gaudir molt. La celebració va ser perfecta, a casa amb la nostra gent. L’ endemà, a més, vam poder veure una ciutat que va sortir al carrer, amb molts nens amb la samarreta del Girona. Quedarà com un dia històric per al club i la ciutat.

Jordi Balcells dirigint un entrenament la darrera temporada. Twitter Balcells.

Un dels màxims artífexs d’ aquest ascens ha estat l’ entrenador, Pablo Machín. Com és treballar amb aquest tècnic? És un tipus molt normal però també és molt exigent amb si mateix i amb el seu equip de treball. Crec que ha donat al club una dimensió que és digne d’ admirar. A més, per aquest món, és una persona molt intel · ligent i domina tots els entorns. Els resultats estan a sobre de la taula i és un dels millors entrenadors que ha tingut el Girona en la seva història.

Equip tècnic 2017-18. Twiter Pablo Machín

Abans d’ aconseguir aquest ascens, vau tenir la Primera Divisió a tocar fins a quatre vegades( tres promocions i una lliga) i no va poder ser. Us vau aixecar sempre. Això diu molt de la mentalitat que implanteu des del cos tècnic? Sí. És una mentalitat que s’ ha anat generant a mesura que han anat passant situacions concretes. A més, el nucli del club sempre ha volgut i la direcció esportiva

ha mantingut la tranquil · litat i ha confiat en el cos tècnic. La nostra perseverança en el dia a dia fa que arribin els resultats i, a la vegada, que et vegis en cor de seguir endavant.

Quin és el teu somni amb el Girona? Estabilitzar el club a la Primera Divisió. És una categoria espectacular i hem d’ intentar que el Girona creixi juntament amb la ciutat. A més, és important crear un vincle entre el club i l’ afició, per tal que l’ entitat perduri molts anys a la màxima categoria.

Abans de ser preparador físic, també vas jugar a futbol. Ho vas fer a l’ equip del teu poble, a Lloret de Mar. Què recordes d’ aquella etapa? De la meva etapa com a jugador del Club de Futbol Lloret, sobretot, recordo la gran quantitat d’ amistats que vaig fer. M’ ho vaig passar molt bé, però per una lesió al genoll vaig haver de

penjar les botes molt aviat, als 26 anys, i això em va servir per encarar la meva carrera professional. Hi havia un gran ambient dins del vestuari i vam ser capaços d’ ascendir dues vegades. Això, sigui a la categoria que sigui, sempre és difícil i molt bonic de recordar.

L’ actual junta directiva del Club de Futbol Lloret té l’ objectiu d’ aconseguir l’ ascens a la Tercera Divisió. Ho veus factible? Jo penso que si Girona està preparada per estar a Primera Divisió, és perfectament assumible que Lloret de Mar, amb tot el potencial que té, pugui tenir un equip a la Tercera Divisió. És la categoria que tenen a continuació. Els que parlem del CF Lloret en l’ antiguitat sempre recordem aquell equip que va estar a punt de pujar a la Segona Divisió B. Recordo que el camp sempre estava ple i la gent gaudia molt del futbol. Si aquest és l’ objectiu, espero que ho assoleixin. yy