18 Xavier Escura Dalmau
de la música d ’ aigua s ’ hi afegien la fressa boscana i una aguda piuladissa que brollava de l ’ espessa vegetació , amb el contrapunt del rauc de les granotes provinent del canyissar .
Els sis mascles aprofitaven l ’ arribada del bon temps després d ’ un hivern llarg i cru . La neu , el fred i altres inclemències els havia restringit força l ’ activitat a l ’ aire lliure . També els havia impedit la cacera major i dificultat força l ’ obtenció d ’ aliment , fins a uns límits de supervivència que no recordaven de feia temps .
Ara , però , l ’ escalfor matinal d ’ un sol exultant els vigoritzava el cos . Només fines pells adobades de cavall els penjaven , esfilagarsades , de la cintura en avall , fins als genolls , protecció que els permetia de moure ’ s amb agilitat per aquelles terrasses fluvials a prop de la serralada baixa . 3
Una única comesa els mantenia a tots la ment ocupada : la selecció de còdols de riu . La primera tria era necessària per estalviar-se un trasllat feixuc i inútil en excés , si es tenia en compte que després , al campament , bona part del material també acabava rebutjat o malmès . Els calia , doncs , una renovació a fons dels estris de pedra que havien estat fent servir durant tot l ’ hivern i n ’ acusaven el desgast . I més important encara : els urgia disposar de còdols adequats per fabricar noves armes . Ara que tot just havien deixat el fred enrere , necessitaven destrals i puntes de llança a punt per anar a caçar .
Examinaven detingudament cada pedra recollida i sovint , després de fer espetegar la llengua o d ’ amollar un gruny sord de rebuig , les deixaven caure de nou a la riba pedregosa . Ocasionalment , però , un ronc gutural més agut d ’ aprovació era seguit de la introducció del material dins el rudimentari sarró de pell que els penjava de l ’ esquena , on cadascú duia ,
3 Serralada d ’ Atapuerca .