que les potències industrials com Anglaterra, França, Estats Units, Alemanya, i Bèlgica van conquerir territoris d’Àfrica, Àsia i Oceania, que després van dominar políticament i van explotar econòmicament. I fou llavors quan sorgí la companyia Britànica de les Índies Orientals.
Aquesta associació mercantil fundada per una companyia d’inversors anglesos es dedicava al comerç de les Indies Orientals, i va rebre el suport de la Reina Isabel I d’Anglaterra, doncs Angla-terra necessitava expandir la seva influència comercial.
Era una associació, no de mercaderies, sinó de capital i accions, que es negociaven per la venta i la Borsa. El capital estava desvinculat del seu propietari, que era un simple accionista. Estava presidida per un president del directori, que juntament amb 24 directors més, conformava el directori. Aquests, eren triats per un comitè d’accionistes del que depenien.
Van comerciar sal, seda, cotó, té, tinta, opi i espècies de les regions de Xina, Austràlia, Àfrica, Nord-Amèrica i, principalment, l’Índia. A més, a part d’aliments i matèries primeres van comerciar amb es-claus africans.
La companyia britànica de les Índies Orientals
El 1608 es va establir el primer punt de comerç de l’Índia al port de Surat i el 1610 va construir la seva primera fàbrica a la Badia de Bengala.
A la segona meitat del segle XVIII va iniciar-se la segona revolució industrial, la qual va originar un gran creixement econòmic de molts països europeus. Més tard, va sorgir l’era de l’ Imperialisme, en la
COMERÇ