Infoferranet TEST Infoferranet_31_FINAL_low | Page 10

2 de 5
Vila Rosegant
El divendres 26 de maig, els nens i nenes de 5è que
fem l’extraescolar de teatre vam representar l’obra
Vila Rosegant, que ha estat tota una invenció nostra.
DARRERE L’ESCENARI
Abril Garcia (alumna de 5è) I pensareu: i per què Vila
Rosegant? Doncs aquest nom ve d’una escena on l’Efidia
i l’Aydis preguntaven al Kàsper si sabia com anar a... quin
nom li podíem posar? El Kàsper va pensar que es podria dir
Vila Roselant i la Marta, la professora, va proposar canviar-
ho una mica i dir-li Vila Rosegant. L’escena al final no la
vam posar però, quan pensàvem en el títol, va quedar bé
aquest nom perquè a l’obra, Vila Rosegant és el poble del
mal, on viuen els poderosos.
Aquest any, totes les escenes han estat un disbarat total.
Al principi, quan decidíem quin personatge volia ser
cadascú vam descobrir que tots volíem ser dolents i que
tots teníem alguna cosa en comú. Els personatges són tots
molt diferents: hi ha les aprenents de magues, el grup que
vol anar d’aventures, el senyor del cub i els cor de cubs,
les amigues fiesteres, l’espia, el que tot ho sap fer i el seu
ajudant, l’habitant de Neptú i les germanes que es volen
apoderar del món.
Quan vam arribar al teatre va ser molt guai perquè hi havia
dos camerinos, el de nois i el de noies: semblàvem estrelles
de veritat! A escena i abans de l’obra hi va haver alguns
imprevistos que ara quedaran com a anècdotes ;-) . Amb
tot això, l’obra va quedar molt original i molt divertida.
DAVANT L’ESCENARI
Pepe García (pare de l’Abril) Abans de començar, la
Marta va haver d’interrompre la presentació de l’obra per
aconseguir una mica de silenci darrere el teló.
—Tenen una energia desbordant, va dir molt comprensiva.
Entre el públic, desenes de caps perfectament sincronitzats
van assentir confirmant-ho.
Aquesta energia que, segons que diuen, ni es crea ni es
destrueix, només es transforma, va esclatar en un Molta
merda!!!!!* que es va sentir just quan els llums de la sala
s’apagaven i els protagonistes de l’obra iniciaven la seva
representació.
Els nervis abans de començar la funció davant de les
famílies i amics que culminava tot un intens curs de teatre
es van esvair de cop en sentir l’«Amunt el teló!» de la
directora.
Pel que vam poder entendre, els nostres fills i filles van
aconseguir derrotar una banda de dolents terribles que
volien conquerir el món amb un cub de Rubik com a arma
de destrucció massiva. Davant es van trobar un grup
d’herois i heroïnes que els van derrotar amb l’ajuda d’un
tomàquet –ecològic i de proximitat, per descomptat–,
un parell d´encanteris harrypotterians i tot el seu talent i
enginy.
Teatre del bo, que deia aquell.
10 /Infoferranet