Reportatge 7
LLEGENDES URBANES
Per Alba Hurtado i Noèlia Màrquez
Segons la seva definició, una llegenda urbana és una història o conte extravagant prou creïble i transmès de boca en boca, que va adquirint així dades noves i matisos personals de qui l’explica, com si es tractessin de fets reals que van tenir lloc en algun moment i lloc determinats.
A la nostra vila i als seus voltants també tenim les nostres llegendes urbanes pròpies i úniques del nostre territori, així com la nostra versió garrafenca de la noia del revolt, Melinda la fantasma del Garraf, la llegenda del pas de la mala dona i la de l’aquàtic paradís.
LA NOIA DEL REVOLT
En tota carretera perillosa existeix una versió de la popular noia del revolt i, com no podia ser d’una altra manera, als revolts del Garraf o a la carretera de les costes també en tenim la nostra pròpia.
Fa molts anys, una nit de boira espessa, molt abans que es construís l'autopista que va en direcció Barcelona, un home anava conduint per la carretera desitjant arribar a casa després d'un dia feiner.
Durant el camí, es va trobar amb una noia rossa i pàl·lida, mullada per la pluja i amb un vestit brut i estripat. El noi, en veure la dona, va decidir acostar-la fins al poble més proper.
Tots dos van estar parlant de forma normal fins que, abans d'arribar a una de les corbes més perilloses de les costes, la noia li va dir que reduís la velocitat i que anés més lent.
L'home fa el que li diu i veu que de no haver estat advertit per ella del perill, probablement hagués caigut pel barranc amb el cotxe i li agraeix. Ella li contesta que no cal que li doni les gràcies i que feia més de 25 anys ella havia mort en aquella mateixa corba. La dona desapareix i deixa com a única
prova el seient del cotxe humit a causa de les robes mullades que portava.
MELINDA EL FANTASMA DEL GARRAF
La llegenda explica que fa dos segles una família austríaca es va mudar a una masia del Garraf una mica allunyada del poble més proper (Jafra). No eren gairé sociables i no deixaven ni als seus fills sortir ni deixaven que ningú entrés.
Els fills tenien una malaltia a la pell i els pares no volien que ningú els veiés. Per aquest motiu, el pare va manar a fer un jardí especial, amb un laberint d'arbres per als seus fills que va trigar tres anys a construir-se.
El mateix dia que va néixer la seva quarta filla, la seva dona va
morir al part i els seus fills van anar morint a causa de la seva malaltia, menys Melinda que va néixer sense malalties.
Als tretze anys , Melinda es va amagar del seu pare a un pou que tenien al jardí perquè ell la maltractava fins al punt que volia que morís. Melinda va caure al pou i el seu pare també. Es diu que el seu esperit encara està voltant pel Garraf, fugint del seu pare.
També es comenta que porta un vestit blanc mullat i tacat i els cabells llargs i humits. A més a més, la seva mirada no és còmoda de veure, els seus ulls són de color marró-fosc i grans. Alguns creuen que es tracta de la mateixa noia que apareix a les corbes del Garraf pel seu aspecte tan similar.