I si contàrem... DESEM 9
EL país amb l'"anti" al davant
En Joanet Rodamón va seguir viatjant i, viatjant, viatjant, no molt lluny, aquesta vegada Joanet no es va sorprendre tant, però clar, una mica sí, i va preguntar a un home què estava assegut a un banc.
-Disculpe, vaig visitar el país amb el "des" al davant, però aquest no, em podria dir que significa "l'anti"?
L'home va alçar-se o traient l'ordinador va dir:
-Veus açò que pareix un bitxet?
-Sí, pareix un virus.
-No t'has equivocat, és un "antivirus", es menja els virus i no hi ha complicacions.
-Fantàstic!-va dir en Joanet- què més?
-També està la "central antinuclear".
-No seria la central nuclear?
-No, en aquest país estem en contra de les centrals nuclears. El que fa la "central antinuclear" és destruir l'energia nuclear de tot el món, no és perillós ni res per l'estil, i deixa un magnífic olor de flors.
-Gràcies per tot, però ara he d'anar-me'n
-D'acord, espere veure't prompte.
-Això espero, el país de l"anti" al davant és fantàstic!
Júlia (1r d'ESO C)
EL POBLE DEL "SUB"
lorena i Joan vivien a un poble on sempre parlaven amb el "sub". Un dia va arribar un xiquet nou a l'escola anomenat Pablo. Lorena li va dir que totes les paraules d'aquell poble contenien el prefix "sub-". Li va dir:
-Com ets nou, posat davant de la subpissarra.
Pablo li va dir amb la cara d'estranyat:
-Què és això?
I Lorena li va contestar:
-La subpissarra serveix per a escriure baix de la pissarrra, ja que no som tant alts com per poder escriure fins a dalt.
-Ah! Molt bé!-va dir Pablo.
Joan el va animar més:
-Va Pablo presenta't als teus nous subcompanys.
-Què és això? -va contestar Pablo.
Joan tot decidit digué:
-Són els teus companys, però més per davall, ja que no són companys reals.
-Què bonic!-va dir Pablo.
Quan ja es va presentar Pablo ja va agafar aquell lenguatge tant estrany d'aquell poble. Quan van eixir de l'escola va dir lorena a Joan i a Pablo:
-Aquesta classe ha sigut super subdivertida!
Tot seguit, com Pablo i Joan ja sabien com era aquell llenguatge es van riure i riure... sense parar!
Marta (1r A)