I si contàrem... | Page 14

14 I si contàrem.../ DESEM DESEM

Iris ve del col·legi amb un autobús blau cridaner. Té taques blanques als vidres d'excrements de pardals i el motor fa un soroll molt incòmode. Ella està molt cansada i a l'autobús la seua amiga menja xiclet, per això tot fa olor de menta. Arriba a casa i nota l'olor de verdures, d'eixes d'un verd fosc que ella odia. Acaba de menjar com pot, amb ganes de vomitar. A la casa del costat fan obres i estan fent un soroll que li provoca mal de cap. Es dirigeix a l'habitació, vol agafar el seu ordinador fúcsia, però son germà gran l'agafa primer per ficar-se música de rock a tot volum. Iris, roja com una tomaca, farta, li ho xarra tot a sa mare: ella el tenia primer i son germà li vol fer la guitza. Sa mare li'l dóna a ella i castiga son germà. Iris trau la llengua al germà. La té blava d'un caramel que s'ha menjat per llevar-se el gust de la verdura.

Yaiza Muñoz

La mestra em va posar una noteta amb boli de color roig en l'agenda i quan vaig sortir de l'institut vaig veure com les motots roges, grogues i negres se n'anaven. Vaig decidir anar a buscar algunes flors per a donar-li-les a ma mare i que no s'enfadara tant. Vaig veure'n unes de roges i blanques en un jardí i li vaig preguntar a la senyora que estava regant-les, que duia un vestit de color taronja, si podria agafar-ne unes quantes. Em va dir que sí. Quan en vaig tindre suficients, me'n vaig anar, i quan estava a mig camí de casa, vaig veure com una xiqueta venia corrents. Va furtar-me les flors i jo, intentant agafar-les, les vaig trencar. La xiqueta se'n va burlar, tenia veu d'home; jo li vaig pegar i li va començar a sagnar el llavi. Me'n vaig fugir corrents.

Ivana Ghiso da Silva