Metrònom : és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles . La pulsació pot ser auditiva , visual o tàctil . Es van començar a construir al principi del segle XIX .
Música programàtica o descriptiva . És música instrumental en què el compositor pretén evocar idees en la ment del qui escolta ; vol representar una escena , imatge o estat d ’ ànim .
Rondó : Forma musical característica de la música del Barroc que consisteix en l ’ alternança entre una tornada i diverses estrofes ; comença i acaba amb la tornada .
Sarabanda . Una de les danses més populars de la música instrumental del Barroc i un dels moviments estàndards de la suite barroca juntament amb l ’ allemande , la courante i la giga .
Stylus Fantasticus o Phantasticus . És un estil de música barroca , un del mètodes compositius més lliures i menys restrictius ; no està subjecte a res . Va ser creat per mostrar l ’ habilitat del músic . Compositors que han emprat aquest estil són : Bach , Bertali , Biber , Buxtehude , Pandolfi , Pachelbel , Reinken , Schmelzer o Bruhns .
Suite . És una composició instrumental de nombre indeterminat de moviments de la mateixa tonalitat i que contrasten en ritme i caràcter ; cadascun es basa en el ritme d ’ una dansa . El nom “ suite ” ( seguit ) indica un conjunt de fragments o peces que sonen els uns darrere dels altres , com una successió .
Tema amb variacions . És una forma musical en què la idea musical fonamental o tema es repeteix amb modificacions o acompanyat de manera diferent . La variació com a recurs musical la podem trobar amb diferents noms i amb diferent tractament d ’ aquesta tècnica : baix obstinat , passacaglia , xacona ( chaconne ) i tema amb variacions .
Tempo : És la velocitat a la que s ’ ha d ’ interpretar una composició . De l ’ italià temps , s ’ indica en mots italians , com per exemple : presto , andante , moderato , largo . Es mesura en pulsacions per minut . A partir de l ’ aparició del metrònom , l ’ autor podia expressar quina figura era la unitat de mesura i a quina velocitat havia d ’ avançar la música . Tot i així , habitualment conviuen les dues maneres d ’ indicar el tempo .
Trino . És un ornament musical que consisteix en una ràpida alternança entre dues notes d ’ altura de so molt propera , generalment un semitò .
Xacona . És una composició musical basada en la repetició en la part del baix obstinat i en la variació del tema .
54