Els personatges principals de la seva òpera La serva padrona són Uberto, un home vell (baix buf),
Serpina, la donzella (soprano) i Vespino, servent (actor mut). Es va estrenar a Nàpols com a
intermezzo de l’òpera Il prigioner superbo, del mateix Pergolesi, el 28 d’agost de 1733. Se la
considera la primera obra mestra del gènere buffo (còmic). Resultava atractiva perquè qualsevol
audiència es podia identificar amb els personatges: la donzella astuta i el senyor que envelleix.
És la peça paradigmàtica que representa el moment històric en què la música barroca evoluciona
cap al Classicisme.
Aquesta òpera, trenta anys més tard, va causar l’anomenada “Guerra dels bufons”, que va dividir
la comunitat musical de París, durant dos anys, entre els dos principals exponents de l’òpera
seriosa francesa, Lully i Rameau, i els partidaris de la nova òpera buffa italiana, amb Pergolesi
com a model; d’aquí aparegué la nova Opéra-Comique.
9.- Son imbrogliato io gia (ària d’Uberto)
Son imbrogliato io già,
ho un certo che nel core
che dir per me non so,
s’è amore o s’è pietà.
Sent’ un che, poi mi dice :
Uberto pensa a te.
Ho un certo che nel core
che dir per me non so,
s’è amore o s’è pietà,
per me non so,
è un certo che sì...
non so che dir,
che dir non so.
Son imbrogliato io già,
sent’ un che, poi mi dice :
Uberto pensa a te.
Io sto fra il sì e’l no,
fra il voglio, e fra il non voglio,
e sempre più m’imbroglio.
Ah misero, infelice,
che mai sarà di me!
Sempre in contrasti (ària d’Uberto)
Sempre in contrasti
con te si sta,
e qua e là;
e su e giù
e sì e no;
or questo basti;
finir si può.
Ma che ti pare? ah!
Ho io a crepare?
Signor mio, no.
Però dovrai pur sempre
45