L’onta irrita lo sdegno alla vendetta,
e la vendetta poi l’onta rinova:
onde sempre al ferir, sempre alla fretta
stimol novo s’assiunge e piaga nova.
D’hor in hor più si mesce a più ristretta
si fa la pugna. e spada oprar non giova:
dansi con pomi, e infelloniti e crudi
cozzan con gli elmi insieme e con gli scudi.
Tre volte il cavalier la donna stringe
con le robuste braccia, e altrettante
poi da quei nodi tenaci ella si scinge,
nodi di fier nemico e non d’amante.
Tornano al ferro e l’un e l’altro il tinge
di molto sangue...
•
Johann Heinrich SCHMELZER (Scheibbs, Àustria, 1620 - Praga,1680)
Compositor austríac i violinista. Va arribar a Viena en la dècada de 1630 i era compositor i músic
al servei de la cort dels Habsburg. Schmelzer va desenvolupar la tècnica del violí, va promoure
l’ús i el desenvolupament de les formes sonata i suite a Àustria i al sud d’Alemanya. És el gran
representant de l’Stylus Fantasticus.
3.- Quarta sonata Unarum Fidium (1664)
La Sonatae Fidium Unarum de Schmelzer, de 1664, va ser la primera col·lecció de sonates per a
violí i baix continu que van ser publicades per un compositor de parla alemanya. En l’àmbit del
violí, els italians dominaven el terreny, però Schmelzer va aconseguir una gran reputació. Hi ha el
testimoni d’un viatger que, l’any 1660, es va referir a ell com «gairebé el violinista més eminent de
tot Europa». Aquesta sonata conté el virtuosisme brillant típic de les sonates per a violí de mitjan
Barroc.
Schmelzer va ser el compositor austríac més important de música instrumental de la seva època, i
va tenir molta influència en el violinista i compositor també austríac Heinrich Ignaz Franz Biber,
que sembla que va ser un dels seus alumnes.
• Georg Friedrich HÄNDEL
(Halle, Alemanya, 23 de febrer de 1685 - Londres, Anglaterra, 14 d’abril de 1759)
Compositor alemany artísticament inscrit dins el Barroc britànic, va néixer quatre setmanes abans
que Bach, en una família benestant. Una anècdota diu que el seu pare volia que fos advocat, però
que, a la nit, el petit Händel anava al graner a tocar un vell clavecí, així que, finalment, el pare es
va deixar convèncer i va permetre que el formessin com a músic.
Va ser el primer compositor a adaptar i enfocar la seva música per satisfer els gustos i les
40