que es va repetint en el sentit d’obstinat. Al concert, la interpretarà tot l’instrumental: dos violins,
una viola de gamba i un clavicèmbal.
Activitats:
1. Escoltar la peça, marcar la pulsació. Ens posem d’acord on marquem la pulsació forta.
2. Marcar el pas drets al lloc, seguint la pulsació de la música. Cinc fileres en pentàgon:
• Frase A, la marca el 1r grup (dotze pulsacions)
• A la repetició, la marquen els que estan davant per davant (12 pulsacions)
• Segona secció, el 3r grup camina la 1a frase (9 pulsacions)
• El 4t grup comença en pulsació dèbil: marca 9 pulsacions 2a frase
• El 5è grup comença en pulsació dèbil: marca 9 pulsacions 3a frase
Sempre seguirem el mateix ordre, però podem anar-los canviant la frase que han de seguir.
3. Agafar la fórmula rítmica del principi i fer-ne una frase de vuit pulsacions. Ens passem aquesta
fórmula fent una cadena. Quan ja surt, la tornem a picar com a obstinat acompanyant la peça
(polirítmia).
4. Podem comparar-la amb la partitura. Estarà bé comentar el compàs partit, en què la unitat és
la blanca.
5. Afegim al treball de cerca d’informació: “Jean-Baptiste Lully”, “marxa militar”, altres casos de
marxes musicals conegudes (Mozart, Strauss) i “compàs partit”.
11.- F. COUPERIN, Les baricades mystérieuses. Durada 00:02:30
Característiques:
És una peça per a clavicèmbal sol, de mètrica binària. Al concert, l’interpretarà un clavecí de dos
teclats. És un rondó.
Activitats:
1. En una primera audició, fent atenció a l’instrument, ens haurien de dir que és música del
Barroc; la pista clau és el timbre del clavicèmbal. Farem una comparació amb el piano, gairebé
22