ser un dels compositors més importants del Barroc, ja que va consolidar el concert per a solista i la seva música va influir tots els compositors, fins i tot Bach admirava l’ obra de Vivaldi.
El 1740 va anar a Viena per aconseguir una bona feina, però hi arribà en mal moment, perquè acabava de morir Carles VI i estaven en guerra. Va morir allà, el 1741, tan pobre que el van enterrar en una fossa comuna. La seva gran obra més destacada és el Gloria, RV 589. Les seves composicions es recuperen ja avançat el segle XX, gràcies a Alfredo Casella.
Il cimento dell’ armonia e dell’ invenzione( 1725) són 12 concerts per a violí, op. 8. Els quatre primers són Les estacions. Le quattro stagioni. Són dedicats al violí, instrument del qual Vivaldi era un virtuós, i són escrits per a violí solista, quartet d’ arcs( violí primer, violí segon, viola i violoncel) i baix continu( clavecí o bé orgue). Cada concert segueix l’ estructura de tres moviments, amb un moviment lent central( lento, adagio, largo), enmig de dos moviments ràpids( allegro, presto). És una obra descriptiva o programàtica que evoca, a través d’ elements del llenguatge musical, diversos aspectes de les estacions de l’ any.
17.- Presto de“ L’ estiu”
És el darrer dels tres moviments del concert número 2 en sol menor“ L’ estiu”. Aquest concert és el més contrastat, per la tempesta. En aquest concert, Vivaldi hi descriu pas a pas una tempesta viscuda per un pastor: primer, la sent apropar-se des de molt lluny en la calor de l’ estiu( allegro non molto-allegro), però aviat el pastor s’ espanta a causa de la seva irrupció sobtada( adagio presto) i de la violència de la tempesta en acció( presto): Les ràpides escales evoquen la força del vent i la força de la tempesta. Vivaldi va escriure un sonet per a cada concert. El de“ L’ estiu”, concretament el fragment del presto, fa així:
Ah che pur troppo i suo timor son veri Tuona e fulmina il ciel e grandioso Tronca il capo alle spiche e a’ grani alteri.
Ah! que lamentablement certs són els seus temors Trons i llamps, el cel és enorme Talla el cap a les espigues i al blat.
• Georg Philip TELEMANN( Alemanya, Magdeburg, 14 de març de 1681- Hamburg, 25 de juny de 1767) La seva família, de tradició religiosa protestant, no mostrava cap interès especial per la música; un seu besavi havia estar cantor, però no havien tingut cap més relació amb la música. Quan tenia 4 anys va morir el seu pare. Telemann va descobrir la música als 10 anys, i va començar a compondre als 12, però sense el suport de la família. La seva mare li va prendre tots els instruments i el va enviar a estudiar a una escola, però per sort, allà, el director es va adonar del talent de Telemann i el va deixar seguir component i aprenent de manera autodidacta flauta de bec, orgue, violí, viola de gamba, flauta travessera, oboè i chalumeau. Gràcies als seus viatges, va conèixer molts compositors i estils que el van influir en la seva manera de fer música; entre ells,
51