Juntament amb Rameau és un dels compositors més importants de la música barroca francesa en general i de la música per a clavecí en particular. Destaca especialment pel gran virtuosisme a l’ orgue i al clavecí. Va ser organista de l’ església de Saint-Gervais de París, lloc que anaven ocupant diversos membres de la família. El 1693, va ser durant un trimestre l’ organista de la Chapelle Royale de Lluís XIV. La seva fama a França es va acabar amb la seva mort.
11.-“ Les baricades mystérieuses”
Va ser publicada amb aquest nom, però la seva grafia habitual és: Les barricades mystérieuses. Obra de 1717 per a clavecí, és la cinquena peça del seu Ordre sisè de clavecí en Si bemoll major del seu segon llibre de peces de clavecí. És una peça emblemàtica de l’ estil brisé característic de la música per a teclat del Barroc francès. És en forma rondó, i al baix fa servir una variant de la tradicional romanesca, però en mètrica quaternària en comptes de la ternària habitual. El títol sempre ha donat lloc a moltes interpretacions sobre aquestes barricades, enteses com a impediment de la comunicació entre les persones, límit entre passat i present o entre present i futur, entre la vida i la mort, o com una broma tècnica amb relació a les suspensions contínues que vénen a ser com una barricada a l’ harmonia clàssica.
• Jean-Philippe RAMEAU( França, Dijon, 25 de setembre de 1683- París, 12 de setembre de 1764)
Membre d’ una família d’ onze fills, Jean-Philippe tenia cinc germanes i cinc germans. El seu pare el va iniciar en la música de ben petit, i va aprendre abans les notes que a llegir, fet habitual en altres famílies de músics com els Couperin, Bach i Mozart. Als divuit anys, el seu pare l’ envia a fer un gran viatge per Itàlia, perquè en conegui la música, però només va anar fins a Milà i després ja va tornar a París. Resulta curiós que, sent fill d’ organista i que exercís durant molts anys com a organista en diverses esglésies de París, no ens hagi deixat cap obra per a orgue. Tota la seva producció per a clavecí, que durant el segle XIX es va interpretar al piano – igual que les obres de Bach, Couperin i Scarlatti – és molt important. Rameau es considera un dels músics més grans de França i també el teòric musical de referència. Després de la seva mort, les obres de Rameau es continuen interpretant fins a la fi de l’ Antic Règim, igual que les de Lully; després desapareixen del repertori durant més d’ un segle.
Personalment, Rameau era monotemàtic, només vivia per a la música i, de la vida, no li interessava res més. Expliquen que: Toute son âme et son esprit étaient dans son clavecin; quand il l’ avait fermé, il n’ y avait plus personne au logis( Tota la seva ànima i la seva ment estaven en el seu clavecí; quan s’ havia tancat, no hi havia ningú a casa).
La pel · lícula Les choristes va fer famosa la peça“ Hymne à la nuit”, de Rameau, però no en la forma que ell la va compondre, sinó en un arranjament coral fet per dos músics i que apareix en una obra dramàtica de 1733.
Una peça que finalment no ha pogut ser al concert i us la recomanem és Les boréades( Entrée), composta per Rameau quan tenia més de vuitanta anys. Els assajos van començar el 1764, però en vida de Rameau no es va representar mai. L’ obra va haver d’ esperar quasi dos segles per
47