guia d'orquestra | Page 67

Família de la corda: violí, viola, violoncel, contrabaix i arpa. Família del vent-fusta: flautí, flauta travessera, oboè, clarinet i fagot. Família del vent-metall: trompa, trompeta, trombó i tuba. Família de la percussió: timbales, bombo, caixa, plats, triangle, gong, claus, caixa xinesa, fuet, castanyoles, pandereta, xilòfon, vibràfon, campanes tubulars... A vegades, en la família del vent-fusta també hi trobem el clarinet baix, el corn anglès i el contrafagot. En la família del vent-metall hi podem trobar la trompeta baixa, el trombó baix, el trombó contrabaix... Tot depèn de l’obra que es vulgui interpretar. També en el segle XX i en el nostre segle, l’orquestra simfònica incorpora a vegades nous colors procedents sobretot de cultures exòtiques i de l’electroacústica. 6.2. Formes musicals Les sonates de l’època del pare Antoni Soler La sonata és una peça per ser tocada, en oposició a la cantata, que és per ser cantada. La interpreta un sol instrumentista o una agrupació petita d’instruments. La característica bàsica de la sonata és la divisió de l’obra en diversos moviments de tempo, caràcter i tonalitats contrastants. Domenico Scarlatti, compositor italià del segle XVIII, va ser conegut com el pare de les sonates per a clavecí dins l’estil clàssic. Va publicar les seves sonates com a obres en un sol moviment, la majoria de tipus binari, és a dir, amb dues parts diferenciades que s’interpretaven repetint cada part (A A B B) i sovint amb dos temes musicals diferenciats. Tot i ser publicades de forma independent, no s’ha de descartar la possibilitat que fossin pensades per ser interpretades en grups de dos o més. El pare Antoni Soler estava molt influenciat per les sonates de Domenico Scarlatti, que va ser el seu professor en la seva estada a El Escorial. Obertura Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans. També pot servir com a preludi d’altres tipus d’obra, com suites, simfonies... Fins i tot pot haver estat composta per ser interpretada individualment. Cançó de treball Cançons que s’interpreten tot treballant. Trobem cançons cantades per solistes mentre feien les tres labors del conreu dels cereals abans de la mecanització: llaurar, segar i batre. També trobem cançons en altres activitats del camp. La temàtica dels textos és variada i sempre d’actualitat. Les cançons poden parlar de la feina que s’està fent, però de manera indirecta també poden parlar d’amors, de fets de la vida del poble o de les duríssimes condicions del treballador. En alguns indrets del País Valencià i de Mallorca es considerava imprescindible la presència d’un bon cantador en les feines. Variacions 67