Família de la corda:
violí, viola, violoncel, contrabaix i arpa.
Família del vent-fusta:
flautí, flauta travessera, oboè, clarinet i fagot.
Família del vent-metall:
trompa, trompeta, trombó i tuba.
Família de la percussió:
timbales, bombo, caixa, plats, triangle, gong, claus, caixa xinesa, fuet, castanyoles,
pandereta, xilòfon, vibràfon, campanes tubulars...
A vegades, en la família del vent-fusta també hi trobem el clarinet baix, el corn anglès i el
contrafagot. En la família del vent-metall hi podem trobar la trompeta baixa, el trombó
baix, el trombó contrabaix... Tot depèn de l’obra que es vulgui interpretar.
També en el segle XX i en el nostre segle, l’orquestra simfònica incorpora a vegades
nous colors procedents sobretot de cultures exòtiques i de l’electroacústica.
6.2. Formes musicals
Les sonates de l’època del pare Antoni Soler
La sonata és una peça per ser tocada, en oposició a la cantata, que és per ser cantada.
La interpreta un sol instrumentista o una agrupació petita d’instruments. La característica
bàsica de la sonata és la divisió de l’obra en diversos moviments de tempo, caràcter i
tonalitats contrastants.
Domenico Scarlatti, compositor italià del segle XVIII, va ser conegut com el pare de les
sonates per a clavecí dins l’estil clàssic. Va publicar les seves sonates com a obres en un
sol moviment, la majoria de tipus binari, és a dir, amb dues parts diferenciades que
s’interpretaven repetint cada part (A A B B) i sovint amb dos temes musicals diferenciats.
Tot i ser publicades de forma independent, no s’ha de descartar la possibilitat que fossin
pensades per ser interpretades en grups de dos o més.
El pare Antoni Soler estava molt influenciat per les sonates de Domenico Scarlatti, que va
ser el seu professor en la seva estada a El Escorial.
Obertura
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de
dimensions més grans. També pot servir com a preludi d’altres tipus d’obra, com suites,
simfonies... Fins i tot pot haver estat composta per ser interpretada individualment.
Cançó de treball
Cançons que s’interpreten tot treballant. Trobem cançons cantades per solistes mentre
feien les tres labors del conreu dels cereals abans de la mecanització: llaurar, segar i
batre. També trobem cançons en altres activitats del camp. La temàtica dels textos és
variada i sempre d’actualitat. Les cançons poden parlar de la feina que s’està fent, però
de manera indirecta també poden parlar d’amors, de fets de la vida del poble o de les
duríssimes condicions del treballador. En alguns indrets del País Valencià i de Mallorca
es considerava imprescindible la presència d’un bon cantador en les feines.
Variacions
67