fragment:
Si ens atrevim, també podem desenvolupar els acords. Serà una ocasió perfecte per
descobrir els acords tríades de tònica i de dominant i per jugar amb ells. Necessitarem la
placa amb el fa sostingut. Aquí teniu un nou exemple del primer fragment:
Si també desenvolupem els acords dels altres dos tuttis, no podrem tocar totes les notes
de l’acord de la major ni del de mi major, perquè els instruments de placa no acostumen
a tenir ni el do sostingut ni el sol sostingut. Podrem jugar amb la fonamental i la quinta de
cada acord.
Si analitzem la partitura de l’esquema harmònic, podem veure que el primer tutti de la
primera part de la sonata està en re major, de manera que l’acord de tònica és el de re
major i el de dominant és el de la major.
Quan mirem l’últim tutti de la primera part veiem que estem en la major. Això vol dir que
durant la intervenció de l’oboè la música ha modulat cap a la tonalitat de la dominant. Ara
l’acord de tònica és la major i el de dominant és mi major.
La segona part de la sonata, que comença amb una nova intervenció de l’oboè com a
protagonista, també va modulant la música per diferents tonalitats fins a tornar a casa, a
la tonalitat de re major, i el tutti final està en aquesta tonalitat.
3) El joc del director
44