- Fem picar el ritme de la cançó sencera seguint l’esquema de la presentació de la Guia
d’orquestra. El mestre també toca amb el seu instrument (piano, guitarra, flauta...):
tutti - fusta - metall - instrument del mestre - membrana - tutti
- Cantem la primera frase curta de la cançó amb notes i demanem a cada família
d’instruments que ens la imiti.
- Constatem que hi ha instruments de percussió que poden interpretar ritme i melodia,
perquè poden interpretar les notes musicals, i que n’hi ha que només poden interpretar el
ritme. Presentem una altra classificació dels instruments de percussió: els de so
determinat i els de so indeterminat.
- Si l’alumnat està motivat, es pot intentar interpretar tota la cançó amb els instruments de
so determinat.
- Fem el Joc dels sons determinats i dels indeterminats.
El mestre fa de director i acorda amb els alumnes quins instruments sonaran cada
vegada que ell faci un dels gestos següents:
- dit marcant la pulsació a l’aire: so determinat
- mà marcant la pulsació a l’aire: so indeterminat.
El mestre pot fer els dos gestos alhora i aconseguir el tutti.
Si els alumnes que toquen els instruments de so determinat han après a tocar
algun fragment de la cançó Tenim molts instruments, podem inventar una manera
de tocar la cançó fent combinacions d’instruments de so determinat, de so
indeterminat i de tutti.
2) L’orquestra de percussió de la classe
Farem interpretar als alumnes una versió amb percussió escolar de la presentació de la
secció de percussió en la Guia d’orquestra de Benjamin Britten. No cal que els ho
diguem, tindran una sorpresa quan facin l’audició de l’obra.
Per adaptar la partitura hem canviat el compàs original de 3/2 pel compàs de 3/4, que es
treballa més habitualment a l’escola. Els ritmes els hem simplificat una mica perquè
puguin ser reconeguts pels alumnes de CM i CS, i hem respectat les indicacions de
dinàmiques que Britten va escriure.
En el llistat de material posarem els instruments de petita percussió que necessitarem.
N’hi ha que són els mateixos que utilitza Britten, però n’hi ha que els hem adaptat i hem
19