A continuació es fa fosc a L’Auditori, i amb la Dansa dels perdigons, d’Albert Guinovart,
veiem circular els ballarins a tota velocitat pel voltant de l’orquestra, com si anessin en
cotxe dintre d’una gran ciutat.
Per acabar amb els compositors catalans, escoltem l’obra Planetarium, de Joan Albert
Amargós. Sincronitzant amb el primer acord de l’obra, que ens recorda el Big Bang,
veiem com un focus de llum il·lumina un ballarí que representa el Sol. A la segona part de
l’obra, coincidint amb l’obstinat rítmic, un seguit d’estels amb cua aniran passant per
davant de l’orquestra.
Arriba l’hora de començar la Guia d’orquestra per a joves, del compositor anglès
Benjamin Britten. Els músics que toquen el contrafagot i el corn anglès surten de
l’escenari, ja que no intervindran en aquesta obra didàctica.
Una veu en off ens presenta l’obra i va anomenant família per família. Molt discretament
van apareixent a l’escenari els joves ballarins que interpretaran l’obra junt amb
l’orquestra i s’amaguen darrere de l’instrument que representen. Quan la veu en off va
anomenant un a un els instruments que formen cada família, aquests van fent una petita
demostració musical mentre els ballarins ballen per presentar-se.
Per la família del vent-fusta tenim un ballarí que representarà el flautí i la flauta
travessera, amb una samarreta de color verd molt clar, i tres ballarins més que
representaran l’oboè, el c