Començarem amb la biografia del primer compositor, que és l’únic que no és actual.
5.2.1. Biografies per als alumnes i explicació de les obres
Ricard Lamote de Grignon i Ribas
Ricard Lamote de Grignon va néixer l’any 1899 a Barcelona i va morir l’any 1962 a la
mateixa ciutat. Podria haver estat el nostre rebesavi! El seu pare era músic i li va
ensenyar música des de ben petit. Després ell va continuar la seva formació al
Conservatori del Liceu, on va estudiar violoncel i piano. Des de molt jove va fer de
violoncel·lista a l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Més endavant va fer de teclista i
percussionista a la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare.
A la mateixa banda va tenir l’oportunitat de fer de sotsdirector. Això de dirigir li va
agradar, i quan va haver d’anar a viure a València per problemes polítics, va fer de
sotsdirector de l’Orquestra Municipal de València, dirigida pel seu pare. Més endavant,
quan va tornar a Barcelona, va fer de sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona,
dirigida per Eduard Toldrà.
Però Ricard Lamote de Grignon també va fer de compositor i va conèixer altres músics,
compositors i directors catalans, com Pau Casals, que va dirigir l’estrena de Boires, una
obra seva, al Palau de la Música. És considerat compositor noucentista junt amb Frederic
Mompou i Eduard Toldrà, entre d’altres.
També es va interessar per l’obra de compositors catalans que ja no eren vius, com el
pare Antoni Soler, compositor i organista català del segle XVIII. I l’any 1950, ja de
tornada a Barcelona, va fer l’adaptació orquestral de tres de les seves sonates, i d’aquí
surten les conegudes Tres sonates del pare Antoni Soler de Ricard Lamote de Grignon.
Ricard Lamote de Grignon va ser un excel·lent compositor que va escriure per a tots els
gèneres musicals: música simfònica, música de cambra, lieder, sardanes, transcripcions
d’obres simfòniques per a banda, música per a pel·lícules, per a programes radiofònics...
Hi trobem de tot, en el seu catàleg! Fins i tot peces per a ball, com foxtrot i pasdoble, i
obres amb arguments basats en contes de fades i contes màgics, com Joan de l’ós, La
flor, El cap de drac i La petita caputxeta verda.
33