Fundació 19 Desembre del 2021 - Gener del 2022 | Page 86

LA VINYETA

“ ACOMPANYAR I COMPRENDRE ”

JOSEP GIRALT IL·LUSTRACIÓ : © LUIXO80

Vaig començar a ser una amenaça a 12 anys . Su · poso que vaig descon · certar la família , l ’ es · cola i els meus amics . A partir dels meus primers brots , la gent va començar a sentir-se incòmoda i jo cada vegada més fràgil . La veritat no sol ser amiga . La meva mare va trigar dos anys a portar-me a un especialista . Aquell primer dia va quedar clar que necessitava tractament , i que darrere d ’ aquella imatge marginal hi havia tot un teixit emocional malmès que necessitava ser re · parat . Un pare alcohòlic , i els ru · mors a l ’ escola sobre la meva ho · mosexualitat em van provocar un estrès que va canviar radicalment la meva personalitat . Em passava el dia irritat , violent i trist , tot un ventall d ’ emocions molt difícils de gestionar .

El meu nom és David i estic fent teràpia fa més de deu anys . Em van diagnosticar una depressió i vaig canviar de col·legi . L ’ adap · tació va ser molt lenta , sobretot perquè tenia molt interioritzat el dolor . Els meus pares es van se · parar i al cap de molt poc temps van trobar el meu pare penjat d ’ una corda . M ’ ha costat molt su · perar el sentiment de culpabili · tat que arrossego des de la seva mort . El pessimisme es conside · ra vagament subversiu . En aquell moment va ser com si tornés a la casella de sortida . La meva terapeuta sempre em diu que no oblidi mai que jo era com una peça d ’ argila a punt de modelar . I que , de sobte , en rebrir un cop tan fort , aquella obra es va convertir en terra desfeta . “ Has hagut de tornar a treballar l ’ argi · la , posar-hi aigua , reparar les es · berles i donar-hi una nova forma ”. Creu-me , ho estàs aconseguint ”.