ja no es tracta d ’ una activitat esportiva pròpia d ’ una cultura , sinó que s ’ ha convertit en un fenomen universal que es practica i es contempla a tots els racons del planeta . Per tant , ens permet tenir quelcom en comú i comunicar-nos amb persones i grups socials molt diferents als nostres . L ’ admiració per un jugador del Barça ens pot ajudar a identificar-nos amb un xinès i un senegalès que , al seu torn , poden conèixer la realitat de Catalunya gràcies a la seva afició barcelonista . Això és quelcom que poques activitats culturals poden aconseguir . A més , el futbol és un joc universal que ens permet practicar-lo amb qualsevol persona . Amb una senzilla pilota es produeix el miracle de sentir-nos part d ’ un equip , potser sense conèixer personalment els nostres companys . La filosofia , que és amor per la saviesa , ens hauria d ’ empènyer a estimar el futbol . Per tant , si estimem el futbol l ’ hauríem d ’ intentar elevar a la seva màxima expressió no tan sols ètica , sinó també estètica . El futbol no és únicament una escola de valors , una pràctica lúdica o una forma de comunicació entre les persones , properes o llunyanes . A més , és una experiència de la bellesa amagada en una successió de passades , una distribució ordenada dins del camp o l ’ execució d ’ un gest tècnic . Executar un bon futbol hauria de ser una de les finalitats d ’ aquesta pràctica esportiva . Un dels pocs intel·lectuals que es va atrevir a barrejar la filosofia amb el futbol en els mitjans de comunicació va ser Manuel Vázquez Montalbán . Parlant dels entrenadors , es referia a Menotti com un “ marxista possibilista ” i a Jorge Valdano com un representant d ’ una “ filosofia postmoderna rehistorificada ”. L ’ entrenador argentí li va comentar un dia que