Si estimem el futbol l ’ hauríem d ’ intentar elevar a la seva màxima expressió no tan sols ètica , sinó també estètica
L
’ esport-espectacle és una evolució de l ’ esport pròpia de la societat occidental mediàtica , de consum i postmoderna que gràcies al procés de globalització s ’ ha estès arreu del planeta . No hem d ’ oblidar que el futbol és una pràctica esportiva provinent d ’ una cultura específica , l ’ anglosaxona , assimilada per altres cultures on el jocs i esport predominants eren uns altres . El futbol com a esport-espectacle és només la punta de l ’ iceberg d ’ una activitat esportiva que va molt més enllà dels mitjans de comunicació i de l ’ activitat econòmica que es genera al seu voltant .
D ’ entrada , el futbol no és res sense la il·lusió individual i col·lectiva que les persones i els grups socials projecten sobre aquest esport . Així , el futbol esdevé una font d ’ emotivitat i un aglutinador social que enforteix la identitat personal i comunitària . També és un element que ajuda a ordenar la vida social a partir d ’ una activitat . El calendari , els horaris i els ritmes vitals de les persones s ’ organitzen tenint present els partits , ja siguin els que juguen el fills o filles o els de l ’ equip del qual ets aficionat . Per tant , podem criticar que el futbol no sigui més que un esport-espectacle per als qui se n ’ aprofiten de la seva dimensió planetària per treure ’ n un rèdit econòmic o polític , però per a la resta de practicants o aficionats és una activitat integrada en la seva quotidianitat que dona sentit a la vida personal i col·lectiva tant sigui familiar com cívica .
Per aquest motiu podem considerar el futbol com un patrimoni de la humanitat . D ’ una banda , atès que ens fa més humans en afavorir les relacions amb els altres o , fins i tot , la comunió de sentiments i passions que brollen de compartir experiències . Alhora , també és un lloc comú de trobada per a tota la humanitat , atès que , com hem comentat abans ,