Fundació 18 Maig - Juliol del 2021 | Page 23

VEGEU L ’ ENTREVISTA COMPLETA
plicar-ho per por que hi hagi represàlies . Però tampoc calia explicar-ho perquè tornava a casa plorant i demanant no tornar al col·le .
Sé que un Cap d ’ Any va viure una de les pitjors situacions , no ? A sisè em van convidar a una festa de Cap d ’ Any i quan vaig arribar al pavelló on se celebrava no hi havia ningú i en una de les cantonades del recinte s ’ estaven rient de mi . Després em van rebentar un cubata al cap . Va arribar un moment que em trucaven per telèfon i m ’ amenaçaven de mort .
Ho va denunciar ? Els meus pares van denunciar-ho
als Mossos i les trucades van acabar però l ’ assetjament a l ’ escola , no .
I l ’ escola no va fer res ? No . Cas omís . Com que no ho veien , no existia .
Arribava a pensar que aquestes situacions eren culpa seva ? Sí , pensava que era culpa meva , això està marcat a l ’ ADN .
Amb els anys va començar alguna teràpia ? Sí , cap als 22 anys . Durant molt de temps normalitzes les situacions tòxiques , trobes una parella tòxica , i al final hi va haver un intent de suïcidi i vaig dir : prou , ajudeu-me . n