El Jordi té 48 anys i treballa com a periodista en una cadena de televisió . Dels 12 als 15 anys va ser víctima de bullying . Mai li va agradar l ’ esport , ni participar en les classes de gimnàstica . Solia passar-se les hores llegint llibres d ’ aventures o dibuixant . S ’ entretenia fent esbossos dels seus agressors . Li encantava dibuixar-se a si mateix com si fos un heroi de Marvel , amb les ales d ’ acer , i la rapidesa d ’ una gasela saltant pels marges . Quin és l ’ objecte de la imaginació sinó el de millorar la realitat ? Les ales d ’ en Jordi no eren indestructibles , eren fràgils com el vidre . Saltar al poltre , córrer al voltant de la pista o jugar al futbol era un malson . Sabia que era constantment observat , i , a la menor ocasió , agredit pel capitost del grup . Una bona part dels seus companys feien els ulls grossos , i l ’ altra encoratjava l ’ agressor . S ’ esperava d ’ ell que només jugués amb les nenes de la classe , o que estigués xafardejant
“ Tot allò que el feia destacar va anar perdent-se pel camí ”
“ Va començar a ser ell mateix el dia que va arribar a l ’ institut ”
per les cantonades . Però ell no se sentia còmode amb cap dels grups . La seva manera de ser era una altra . Als matins li costava aixecar-se per anar a l ’ escola i recorria al mal de cap com a excusa per no haver de passar cada dia pel mateix . En Jordi era un nen inquiet , curiós , amb imaginació i talent . Tot allò què el feia destacar va anar perdent-se pel camí . Cada vegada tenia un caràcter més retret , i fins i tot més semblant al dels seus agressors . Va començar de nou a ser ell mateix el dia que va arribar a l ’ institut . De cop es va trobar amb joves semblants a ell , i allò va fer que recuperés de mica en mica la seva autoestima . n Aquesta història està basada en un fet real . En l ’ actualitat el protagonista està casat i té un fill .