Fundació 17 Gener del 2021 | Page 78

“ AQUELL PAISATGE DE LA MEVA INFÀNCIA EM SEMBLA ARA UN MIRATGE . ERA UN PRIVILEGIAT I MAI
HO VAIG SABER ”
penso que no és possible sobreviure davant tanta ceguesa moral . No és símptoma de bona salut estar adaptat a aquesta societat malalta . Només tinc 17 anys . No penso conformar-me amb la meva situació . Malgrat que fa anys que visc en condicions d ’ incertesa prolongada . Aquest escenari em genera dues sensacions : inseguretat ( no saber què m ’ oferirà el futur ) i impotència ( em sento incapaç d ’ influir sobre el meu destí ). I totes dues coses em fan sentir cada vegada més petit i invisible . La guerra ha estat com caminar sobre l ’ esmolat tall d ’ una navalla . La xarxa de vincles humans que vaig conèixer ja no existeix . Les seves costures han desaparegut . Un desmesurat individualisme , la fragmentació dels vincles socials , la falta de sensibilitat i justícia , han obert un abisme enorme entre els que som aquí dins , i els únics que podrien fer alguna cosa per nosaltres i que són a fora . Els refugiats formem part del nou relat humà , que en èpoques anteriors va adoptar la forma d ’ èpica ,

“ AQUELL PAISATGE DE LA MEVA INFÀNCIA EM SEMBLA ARA UN MIRATGE . ERA UN PRIVILEGIAT I MAI

HO VAIG SABER ”

o novel · la i ara s ’ exhibeix en pantalles de televisió i monitors d ’ ordinador . El nou relat es crea en l ’ espai virtual . Ja no som més que hologrames en 3D que apareixen i desapareixen a mesura que se ’ ns considera notícia . No pertanyo als grans del món , sinó als extres de la multitud , a la munió , a l ’ home del carrer , a la gent comuna . No obstant això , per poder “ ser ”, necessito recuperar la meva dignitat . Vivim en un món que ha deixat de controlar-se a si mateix ( encara que pretén controlar-nos com a individus ), un món que no pot respondre als seus propis dilemes i és incapaç d ’ alleujar les tensions que ha creat . Com no haig de sentir-me abandonat davant aquestes expectatives ?. Aquest relat de ficció està inspirat en experiències reals recollides de refugiats al Líban . La Fundació Barça duu a terme programes que promouen el benestar físic i emocional de nens , nenes i joves a través de l ’ esport en campaments de refugiats al Líban , Grècia i Itàlia .