LA VINYETA
L ’ ESMOLAT TALL D ’ UNA NAVALLA
JOSEP GIRALT IL·LUSTRACIÓ : © LUISO GARCÍA
El meu nom és Raed , vaig
néixer a Alepo , Síria . Em vaig escapar de la guerra i fa cinc anys que estic tancat en un camp de refugiats , a la vall de Bekaa . El meu pare era metge i em va ensenyar a estimar la poesia , les novel · les històriques i a gaudir dels sopars a l ’ aire lliure . La mare solia contar-me històries de la família en un pati interior , on teníem arbres fruiters , parres de vinyes i una font al centre amb peixos de colors que llambrejaven a la nit . Compartíem la nostra felicitat amb una família d ’ esquirols i un pioc salvatge que s ’ amagava cada vegada que venia algú de visita . L ’ única cosa que aquí em recorda la meva terra és el vol fugaç d ’ algun falcó i els llangardaixos que ocasionalment apareixen a la terra àrida i seca del campament . Es mouen a la mateixa velocitat que les bombes que van destruir la nostra vida .
Aquell paisatge de la meva infància em sembla ara un miratge . Era un privilegiat i mai ho vaig saber . Per als meus pares l ’ educació i la disciplina eren importants . Però també sabien donar grans dosis d ’ amor . Era massa innocent per entendre que allò no podia durar sempre . Acabo de descobrir El Gattopardo , de Lampedusa , i he tornat a llegir poesia del meu país . Recuperar els poetes sirians ha estat com reivindicar els meus pares . La poesia pot transformar la vida quotidiana de la guerra i treure un cert valor universal . El paper del poeta no és el de maquillar la mort , sinó el de dir la veritat . Tant de bo la poesia fos un element capaç d ’ influir en el món . Practicar esport i llegir poesia m ’ ha salvat . Perdre tota la família i sentir aquesta desprotecció i solitud m ’ ha fet comprendre que la geografia del mal no es limita a la guerra , sinó que també penetra mentalitats , cultures i patrons de pensament . Sovint