Comentari de l’obra
És una obra molt dinàmica que convida a ballar. D’una banda, ens permet escoltar tots els
instruments tocant junts i, de l’altra, sentim la trompeta, la trompa, el trombó, el sousàfon i la
bateria fent una improvisació com a instruments solistes. Això ens permet sentir el timbre i algunes
de les possibilitats sonores de cadascun dels instruments, alhora que podem sentir el timbre
característic del quintet de metall.
Activitats
1. Mostreu la imatge del llibret que es correspon amb l’esquema de la primera música del concert.
Després, ensenyeu als nens i les nenes els cartells que teniu dels instruments i parleu de com es
diu cadascun d’ells, del seu so... Perquè sigui més clar per a ells, podeu agafar una cartolina de
fons similar al del requadre del CD-llibre i, a sobre, enganxar-hi la imatge de l’instrument
corresponent.
2. Expliqueu que en la música que escoltareu hi ha moments en què toquen tots alhora i d’altres
en què un d’ells és el protagonista i fa un solo. Quan se sentin tots junts, els nens i les nenes
ballen lliurement. Cada vegada que un solista fa un solo els infants han de parar el moviment.
Vosaltres mateixos –o un infant– mostreu la imatge de l’instrument que està fent la música.
3. Hi ha possibilitats diverses per a viure aquesta música.
Amb els nens i nenes de llar d’infants, podem escampar els 5 cartells per terra (per exemple
disposats un al mig i els altres a les cantonades de l’espai.) Quan sonen tots els instruments
alhora els infants ballen lliurement. Quan hi ha un solista el mestre anomena l’instrument que sona
i tots els nens i nenes han d’anar a envoltar el cartell d’aquest instrument. En el moment que
tornen a sonar tots alhora es torna a ballar lliurement per l’espai. Per fer notar el final de la música,
podem convidar als infants a fer un moviment ben marcat que ens mostri que l’obra s’acaba.
Pot ser que amb el pas del temps, i a base de la repetició, alguns dels infants reconegui algun
dels moments de canvi i ell mateix es dirigeixi al cartell correponent. D’aquesta manera ajudarà als
seus companys i companyes i potser el mestre no caldrà que verbalitzi tots els moments de canvi.