Transmet una sensació de gran moviment en la força les onades del mar representada en el paisatge amb presencia d’un ritme dinàmic. Es troba el punt de fuga al centre de la imatge concentrat en el protagonista. El quadre ha estat representat com un autoretrat del autor romàntic. El fet de que el personatge es trobi d’esquenes a i no es pugui identificar de qui es tracta, provoca que l’atenció es centri principalment en ell, on es veu reflectit el subjectivisme del romanticisme. També el personatge dona una sensació de dominació al centre de tot el quadre amb una cama davant de l’altra trepitjant la gran roca, que indica el domini de la vida. A més, l’individu es troba sol davant de la immensitat del mar, sense cap altre presencia donant una sensació de solitud i aïllament. L’obra pretén transmetre la gran importància de la naturalesa del paisatge representada en tot el seu esplendor. A més, vol representar que les persones són aquell caminant amb el desig d’arribar a assolir aquell gran món que ens separa per un abisme.