Obra Autor i any de
composició Explicació breu de l’obra i del vincle amb Picasso
8 Vixen’s Dream Clifton Worsley
(1920?) Clifton Worsley (pseudònim de Pere Astort) va ser un
compositor català contemporani de Picasso. Va triomfar per
la composició de valsos anomenats «Valsos Boston», estil
importat dels Estats Units. Aquesta peça ens vol endinsar en
l’ambient de la música de cafè i cabaret de la Barcelona
modernista.
9 Sonata per a
clarinet. III Allegro
con fuoco. Francis
Poulenc
(1962) Poulenc i Picasso van coincidir a París. Els va presentar
Misia Sert, una figura de renom de la societat parisenca del
moment, mecenes de les arts i model d’alguns pintors de
l’època, com Renoir.
10 Minyoneta
(Souvenir de
Figueres) Deodat de
Severac
(1912) Severac i Picasso van coincidir a París i a Ceret. L’artista va
ser un gran admirador del músic. El fascinava el món de la
sardana i els instruments de la cobla, que va representar en
molts dels seus quadres. Picasso va pintar una caricatura de
Severac per a l’exposició de 1951 en honor al compositor al
Museu d’art de Ceret. Aquesta sardana va ser composta al
1912 per a piano i violí.
11 Sonata en Do. III
Sardana Juli Garreta
(1923) Juli Garreta, originari de Sant Feliu de Guíxols, és considerat
com un dels compositors sardanistes més eminents. Va ser
amic de Pau Casals i contemporani de Picasso. El 1924 Ígor
Stravinski va sentir una de les seves obres a l’Ateneu de
Barcelona i en va quedar meravellat.
12 Pulcinella - Suite
italienne Ígor Stravinski
(1933) Aquesta versió per a violí i piano que va arranjar el mateix
compositor el 1933 està inspirada en el ballet original
estrenat el 1920 a l’òpera de París. Es tracta d’una obra en
un sol acte –basada en el personatge de Pulcinella, de la
Commedia dell’arte– en la qual Picasso va participar
dissenyant tant vestuari com decorats. El ballet original
suposa l’entrada de Stravinski en la seva segona etapa
compositiva, la neoclàssica.
13 «Dansa del diable»
d’Història d’un
soldat Ígor Stravinski
(1918) Aquesta obra teatral per ser «llegida, tocada i ballada»
s’estrena el 1918. El llibret, de Charles-Ferdinand Ramuz,
està basat en un conte popular rus en què un soldat dóna el
seu violí (metàfora de l’ànima) al diable a canvi d’un llibre
que prediu el futur. A la peça escollida, el soldat protagonista
ha recuperat momentàniament el violí i interpreta una
melodia frenètica que fa ballar el diable sense parar, i per
tant, no li pot tornar a prendre el violí. Al final, la música fa
caure el diable a terra extenuat. Picasso i Stravinski van
coincidir a principis del segle vint a París, van tenir una bona
amistat i una col·laboració fructífera.
Dossier pedagògic Pica-so