13. «Dansa del diable», d’Història d’un soldat
ÍGOR STRAVINSKI
Aquesta obra teatral per ser «llegida, tocada i ballada» s’estrena el 1918. El llibret, de Charles-
Ferdinand Ramuz, està basat en un conte popular rus en què un soldat dóna el seu violí (metàfora
de l’ànima) al diable a canvi d’un llibre que prediu el futur. A la peça escollida, el soldat
protagonista ha recuperat momentàniament el violí i interpreta una melodia frenètica que fa ballar
el diable sense parar, i per tant no li pot tornar a prendre el violí. Al final, la música fa caure el
diable a terra extenuat. Picasso i Stravinski van coincidir a principis del segle vint a París, van tenir
una bona amistat i una col·laboració fructífera.
• Elements musicals: pulsació, intensitat, plans sonors.
• Materials: una tela gran de color vermell (que representa el diable) i una
bola de paper de diari.
•
Proposta inicial: drets, agafem la tela envoltant-la. Tingueu en compte que la tela ha de
ser prou gran perquè tots els infants del grup hi puguin cabre. Una altra possibilitat és tenir
més teles, tot i que no és recomanable en les primeres audicions. És preferible, per
començar, fer-ho amb la meitat del grup una vegada i repetir-ho amb l’altra.
En començar a sonar la música, movem els canells seguint la pulsació i en conseqüència movem
la tela. L’energia de la música provoca que aquest moviment de canells vagi acompanyat de
moviment de genolls, malucs, i altres parts del cos (recordem que aquesta música està creada per
fer que el diable no deixi de ballar!). Hi ha dos moments en què la intensitat baixa (del 0:33 al
0:45, i del 1:05 al 1:14). Coincidint amb aquests moments, ens ajupirem i seguirem movent la tela
més suaument per sobre del cap. Ens tornarem a posar dempeus al 1:15 i sacsejarem molt fort la
tela; i, coincidint amb el final, la llançarem enlaire i la deixarem caure.
I)
Una vegada els infants s’han familiaritzat amb l’audició, i en funció de les seves
capacitats, afegirem un element lúdic a la proposta. Quan tots tinguem agafada la tela,
deixarem al centre una bola de paper de diari i procurarem que, fent la mateixa
proposta inicial, no ens caigui. Es tracta de mesurar la força amb què fem el moviment i
de ser capaços de no deixar-la caure si ve cap al nostre costat. Segons el material de
Dossier pedagògic Pica-so