sorpresa i provant de transmetre-us emocions fortes , com si es tractés d ’ un parc d ’ atraccions . Observa ’ ls
7.2 Simfonia número 5 en do menor , Op . 67 . III Allegro
Hem de parar l ’ orella per sentir com els violoncels comencen l ’ obra amb una dinàmica piano i com violins i violes els contesten com si acabessin la seva frase o fossin un complement o ressonància de la seva idea . Tocar amb dinàmiques on el so ha de ser càlid però poc present és difícil . Més tard , les dinàmiques canviaran i es transformaran en un motiu rítmic ( tres negres , una blanca ) que recorda el motiu original tan característic del primer moviment : El mateix Beethoven ho diu : « És així com el destí truca a la porta ».
Ara anem a fixar-nos en com els músics preparen el cos per tal de fer aquests canvis dinàmics . Ho fan en mil · lèsimes de segon i aquesta execució imperceptible implica dominar els diferents graus d ’ esforç i força que fan amb el cos . Per tal de provar-ho us proposem una activitat :
Per parelles buscarem com ens podem dirigir , o tocar amb molt de respecte , al nostre company o companya pràcticament sense fer força i mantenint un diàleg . El resultat ? Un diàleg corporal delicat . En canvi , més tard cercarem com fer moviments que simulin una lluita , sense tocar-nos però sentint i mostrant graus d ’ esforç i tonicitat molt elevats . Si vols , pots acompanyar-te del tema de música electrònica Find you del compositor Zedd 8 . Escolta bé els canvis rítmics : ens conviden a transformar la nostra energia suau i delicada de l ’ estrofa en energia directa i agressiva a la tornada . Amb Beethoven passa el mateix però amb una estètica diferent i amb un so totalment acústic i orquestral ; prova-ho també ! Fixa ’ t , quan vagis al concert , com els músics s ’ apropen més o menys a l ’ instrument per canviar el volum del so i com l ’ expressió facial i el cos els acompanya expressivament per treure una sonoritat amb una significació concreta . El músic necessita posar adjectius al so : com sents les dinàmiques que fa Beethoven ? Pots definir el so de la frase inicial i després el so del motiu rítmic que l ’ orquestra introdueix amb vents i percussió ?
Per tal d ’ experimentar en el nostre cos , i també en l ’ ànima , « la trucada del destí » us proposem un joc : ens posem en cercle i fent servir la percussió corporal ens anem passant el ritme comunicantnos només amb la mirada . Podem donar diferents caràcters al ritme : ens passem alguna cosa que ens fa por o ens esgarrifa , provoquem o patim « un atac rítmic intergalàctic », o potser ens cal reafirmar l ’ amistat entre nosaltres amb un gest ple de tendresa ... Quin caràcter creieu vosaltres que li dona Beethoven al seu motiu rítmic ?
D ’ altra banda , reunits per grups , seríem capaços de percudir amb sincronia amb un líder ( un company que s ’ ofereix voluntari per fer aquest paper )? És a dir : quan ell percudeixi , seríem capaços de sincronitzar-nos percudint el ritme tots alhora ? Cap senyal . Només mirant-nos i respirant amb ell / ella . Així de compacta sona la JONC , podeu estar-ne ben segurs , valorem-ho !
Aquest moviment té un passatge fluid i emocionant . Beethoven va passant un motiu melòdic de secció en secció . El resultat : imitacions i progressions que ens provoquen un efecte juganer a l ’ orella . A partir d ’ aquesta idea proposem una altra activitat . Trieu una frase d ’ un poema o d ’ un text que estigueu treballant a l ’ escola . Camineu per l ’ aula a un tempo comú i , quan vosaltres vulgueu , reciteu la frase . Escolteu-vos , sentiu les vostres passes silencioses i divertiu-vos provocant aquest efecte com si la frase passés dels uns als altres , superposant-se , o bé en format de pregunta
8
Trobarem l ’ exemple musical a l ’ apartat « Enllaços »
Dossier pedagògic Zoom