molta , molta experimentació amb músiques inclassificables o , en tot cas , propostes que barregen diversos estils .
El teu últim disc , com el definiries ? Bé , en aquest darrer disc la característica principal és que torno a cantar , a més de tocar la guitarra . Vaig fer unes lletres i vaig sentir la necessitat de treure-les , de donar-los vida , així que m ’ hi vaig posar i és com si hagués tornat una mica als orígens a la música folk que feia de ben jove . Després d ’ haver viatjat tant pels gèneres de la música negra , ara torno a casa com si diguéssim . El disc es diu “ Els ocells i l ’ stereo ” i m ’ ho he passat molt bé fent-lo i presentant-lo .
I tot plegat , què té a veure amb els Beatles ? Sent músic , els Beatles t ’ acompanyen sempre d ’ una o altra manera , a vegades d ’ una forma inconscient . Els Beatles tenen un repertori tan extens i tant divers que sempre hi pots trobar alguna referència . A mi el que més m ’ atrau d ’ ells és la sonoritat , la gamma amplíssima que van aconseguir flirtejant amb molts estils : alguns temes són rock pur , d ’ altres són deutors de la música clàssica , altres tenen influències índies , d ’ altres són blues , tenen tocs d ’ humor amb música de circ ... però més que buscar el respecte per aquests estils anteriors , el que fan és adaptar-los a la seva sonoritat . Els escoltes i allò , tingui la influència que tingui , sona a Beatles .
Què vas pensar quan et van proposar aquest projecte : Vine a cantar ... The Beatles ? Va ser tota una sorpresa i em va venir molt de gust : jo ja havia versionat cançons dels Beatles en moments anteriors , però ara , per a aquest projecte , m ’ hi he volgut posar intentant respectar aquella sonoritat original . No vull reinventar els Beatles o donar-ne el meu punt de vista : el que vull és intentar tocar-los tal qual , sentir-me dintre d ’ aquell so , mostrar el repertori canònic acostant-m ’ hi de la manera menys invasora possible . Tot un repte , però alhora un nou aprenentatge . I això sí : tenim clar que no som els Beatles , que només toquem les seves cançons , però volem fer-ho d ’ una forma prou fidel . Hem decidit anomenar el nostre grup Sergeant Peppers en homenatge al disc “ Sgt . Pepper ’ s Lonely Herats Club Band ” que els Beatles van gravar entre finals de 1966 i inicis de 1967 ( fa justament 50 anys !) i que va ser el primer disc de rock de la història en guanyar el Premi Grammy al millor àlbum de l ’ any .
Què és el que més t ’ agrada de The Beatles ? Moltes coses : els seus grans hits , les segones veus , la diversitat d ’ estils ... però insisteixo en la sonoritat , en els experiments que van fer als estudis de gravació amb propostes molt innovadores i molt arriscades : van crear capes de sons diferents , amb la música i la lletra per una banda i efectes de so per l ’ altra , amb sorollets de fons , fins i tot amb elements molt cinematogràfics , amb jocs d ’ estereofonia molt lligats al moviment psicodèlic ( per exemple : ara et fan sentir la bateria només per un canal i ara la passen a l ’ altre )... Precisament el disc “ Sgt . Peppers ” n ’ és una bona mostra : els Beatles ja havien decidit que no farien aquelles cançons en