Coincidint amb la coronació de Haile Selassie com a emperador d’ Etiòpia( 1930), a Jamaica el rastafarisme va arribar amb força empès per la idea d’ independitzar-se de la metròpoli( Anglaterra). El sentiment anticolonialista era molt fort entre els rastafaris per aquesta idea de la unitat entre els pobles que havien estat segrestats de la seva Àfrica natal i portats a Amèrica com a esclaus. Selassie va oferir terres a Etiòpia a tot aquell que volgués tornar a Àfrica i, des de Jamaica i des d’ altres llocs del món, molts van anar a instal · lar-s’ hi a finals dels anys 40. L’ any 1962 Jamaica va aconseguir la independènica i el 1966, Selassie va visitar l’ illa amb el conseqüent increment de seguidors del moviment rastafari jamaicà. Després, la música de Bob Marley va fer que la flama dels rastafaris seguís encesa, malgrat que Selassie va morir l’ any 1975( encara que alguns diuen que no va morir, que va passar a ser un ésser diví).
L’ autèntica música dels rastafaris s’ anomena Nyahbinghi i se centra en la fe, en les creences rastafaris. És la música que fan servir en les seves cerimònies. El reggae és una música posterior, molt més global que inclou missatges humanistes, de protesta, de reivindicació, però no és música religiosa. El que és innegable és que Bob Marley va utilitzar el reggae per a difondre conceptes rastafaris i per això la relació entre el reggae i el rastafarisme és innegable. Alguns dels conceptes rastafaris són molt presents en les cançons de Bob Marley com Ganja i Kaya, que vol dir marihuana o cànnabis, o Babylon, paraula que utilitzen per referir-se al món capitalista.
La cultura rastafari va tenir molta influència entre els joves a Estats Units i després a Europa perquè tenia molts punts en comú amb el moviment hippie que s’ havia iniciat als anys 60: reclamació de més llibertats individuals, idees pacifistes i naturalistes, consum de cànnabis, convivència en grups reduits( comunes) i molta importància de la música com la cançó protesta amb cantants com Bob Dylan o Joan Baez i el rock psicodèlic amb grups com Jefferson Airplane o el guitarrista Jimi Hendrix.
5. 3 Articles i videos
— Una pàgina web en castellà amb molt bona informació sobre Bob Marley, el reggae en general i enllaços a concerts: http:// www. bob-marley. es
— Un documental en 12 capítols( d’ entre 8 i 9 minuts cadascun) sobre la història del reggae, produit per la BBC i doblat al castellà( es pot trobar posat al youtube:“ Historia del SKA & REGGAE 1 / 12( Documental BBC)”: https:// www. youtube. com / watch? v = RMVua0YCSl4 & list = PLegRadSVRscXDC1Vda bgsoCJuY1JWD71v
— Una entrevista a Lloyd Bradley, autor del llibre“ Bass Culture: La historia del reggae”, penjada a la pàgina web www. reggae. es, un lloc ple d’ articles, videos i recomanacions sobre el gènere. Al final de l’ article hi ha una cronologia molt clara sobre la història del reggae: