Obra
Autor i any de composició
Explicació breu de l ’ obra i del vincle amb Picasso
8 |
Vixen ’ s Dream |
Clifton Worsley |
|
|
( 1920 ?) |
Clifton Worsley ( pseudònim de Pere Astort ) va ser un compositor català contemporani de Picasso . Va triomfar per la composició de valsos anomenats « Valsos Boston », estil importat dels Estats Units . Aquesta peça ens vol endinsar en l ’ ambient de la música de cafè i cabaret de la Barcelona modernista .
9 Sonata per a clarinet . III Allegro con fuoco .
10 Minyoneta ( Souvenir de Figueres )
11 Sonata en Do . III Sardana
Francis Poulenc ( 1962 )
Deodat de Severac ( 1912 )
Juli Garreta ( 1923 )
Poulenc i Picasso van coincidir a París . Els va presentar Misia Sert , una figura de renom de la societat parisenca del moment , mecenes de les arts i model d ’ alguns pintors de l ’ època , com Renoir .
Severac i Picasso van coincidir a París i a Ceret . L ’ artista va ser un gran admirador del músic . El fascinava el món de la sardana i els instruments de la cobla , que va representar en molts dels seus quadres . Picasso va pintar una caricatura de Severac per a l ’ exposició de 1951 en honor al compositor al Museu d ’ art de Ceret . Aquesta sardana va ser composta al 1912 per a piano i violí .
Juli Garreta , originari de Sant Feliu de Guíxols , és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents . Va ser amic de Pau Casals i contemporani de Picasso . El 1924 Ígor Stravinski va sentir una de les seves obres a l ’ Ateneu de Barcelona i en va quedar meravellat .
12 Pulcinella - Suite italienne
13 « Dansa del diable » d ’ Història d ’ un soldat
Ígor Stravinski ( 1933 )
Ígor Stravinski ( 1918 )
Aquesta versió per a violí i piano que va arranjar el mateix compositor el 1933 està inspirada en el ballet original estrenat el 1920 a l ’ òpera de París . Es tracta d ’ una obra en un sol acte – basada en el personatge de Pulcinella , de la Commedia dell ’ arte – en la qual Picasso va participar dissenyant tant vestuari com decorats . El ballet original suposa l ’ entrada de Stravinski en la seva segona etapa compositiva , la neoclàssica .
Aquesta obra teatral per ser « llegida , tocada i ballada » s ’ estrena el 1918 . El llibret , de Charles-Ferdinand Ramuz , està basat en un conte popular rus en què un soldat dóna el seu violí ( metàfora de l ’ ànima ) al diable a canvi d ’ un llibre que prediu el futur . A la peça escollida , el soldat protagonista ha recuperat momentàniament el violí i interpreta una melodia frenètica que fa ballar el diable sense parar , i per tant , no li pot tornar a prendre el violí . Al final , la música fa caure el diable a terra extenuat . Picasso i Stravinski van coincidir a principis del segle vint a París , van tenir una bona amistat i una col · laboració fructífera .
Dossier pedagògic Pica-so