LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
Es té constància que al segle XIV ja hi havia grups instrumentals – amb pocs músics – que acompanyaven amb trompetes i tambors alguns actes i celebracions municipals . En ocasions especials , es pagava els serveis de diverses cobles de ministrers amb una funció més lúdica i d ' esbarjo adreçada als ciutadans . A mesura que van anar passant els anys les agrupacions de vent de la ciutat es van anar mantenint i algunes es van arribar a professionalitzar amb la creació el 1599 de la primera Confraria de Músics de Barcelona . El consistori va establir relacions regulars però inestables amb aquestes agrupacions fins que a finals del segle XIX es va crear la banda .
La Banda Municipal de Barcelona va ser fundada l ’ any 1886 . I va ser de gran transcendència social en l ’ època ja que tenia la funció d ’ acostar la música dels grans autors a les masses populars en un moment en què l ’ art estava reservat als membres de les classes més benestants .
La ciutadania va rebre amb entusiasme els primers concerts de la banda , uns concerts de curta durada amb peces dels compositors de moda : Richard Wagner , Felix Mendelssohn ..., i el consistori va construir al Parc de la Ciutadella una glorieta perquè la Banda pogués oferir concerts els diumenges d ' estiu , mentre que a l ' hivern ho feia a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes .
A principis del segle XX es converteix en una institució de referència arreu . En aquest període , des de 1915 fins al 1939 , Joan Lamote de Grignon es fa càrrec de la institució i aconsegueix un nivell tècnic i artístic excepcional , a més d ' un fort arrelament institucional i ciutadà . El 1939 , amb la postguerra , es va donar pas al trist període d ' austeritat de la formació . El 1943 l ' Ajuntament de Barcelona començà un procés de conversió de la Banda Municipal en l ' Orquestra Municipal de Barcelona , que va culminar el 1944 amb la creació del que avui és l ’ Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya . Però malgrat aquesta dissolució inicial , la Banda va aconseguir mantenir-se durant aquestes dures dècades gràcies a la feina de músics i directors com ara Ricard Lamote de Grignon , Joan Pich , Josep González o Enric Garcés .
Entre el 1970 i el 2005 la Banda reprèn l ’ activitat a la ciutat , i ofereix concerts als districtes i continua amb la seva dedicació protocol · lària al Consistori , tot i que canvia regularment la seu ( de l ' Aliança de Poblenou , al Casinet d ' Hostafrancs o a les Cotxeres de Sants ) fins a aterrar definitivament a L ' Auditori el 2007 .
Des de llavors és resident a L ’ Auditori de Barcelona , on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb la col · laboració d ' artistes i agrupacions , tant del panorama