Si ens acostem al forat de la caixa i mirem a l’interior...,
hi podrem llegir l’etiqueta en què el mateix constructor
va escriure el seu nom. És andalús, com els famosos
mestres guitarrers o “guitarreros”, així s’anomenen els
luthiers constructors de guitarres, encara que en la
col·lecció hi trobem també guitarres molt valuoses fetes
a Catalunya, com ho són les que pertanyien al gran
guitarrista català Miquel Llobet. Després de la seva mort,
la família va donar al Museu de la Música la
valuosíssima col·lecció de guitarres, una de les quals és
Balalaica
aquesta feta per José Recio.
(vitrina 13)
Sabíeu que la col·lecció de guitarres del museu està
Rússia 1900-1950
considerada de les millors del món?
La balalaica és un instrument de corda de la família del
llaüt. Té una taula harmònica triangular. La superfície és
plana i el fons bombat. El claviller és pla. Està fet de
fusta de pícea. L’obertura acústica és quadrada i porta
una decoració representant una casa.
Té quatre cordes melòdiques. Les cordes
de les
antigues eren de tripa i actualment són metàl·liques. De
trasts, en té setze de fixos. El mànec té la curiositat de
ser molt llarg i prim. Actualment en podem trobar de sis
mides diferents que corresponen a diferents registres de
veus. La més popular i coneguda correspondria a la veu
de soprano.
La balalaica era un instrument nacional de l’antiga
URSS. Actualment s’utilitza per a acompanyar
cants i balls regionals. És una variació del llaüt
Sarinda MDMB1376
La taula harmònica és plana de pergamí i té una forma
Afganistan
irregular. Porta incrustacions d’ós, nacre i banús;
45