per tant convindria fer-les una darrera l’altra , poden ser complementàries l’una
de l’altra o poden ser independents i fer la que creguem més convenient. El què
s’intenta és que siguin prou àmplies com perquè es puguin adaptar a cada
context i a cada realitat i en el cas que alguna pugui semblar una proposta més
tancada, és evident que cada educador se l’ha de fer seva i adaptar-se-la al
seu gust i la seva iniciativa.
Veureu que s’intenta situar l’infant en diferents situacions d’escolta: a
vegades la consigna que els donem a l’hora d’escoltar una música és que
observin (un titella, el moviment d’un mocador, un dibuix, un element,...), a
vegades se’ls proposa d’imitar un gest, un moviment, ... A vegades és un petit
relat, una història la que ens motiva a escoltar, a vegades proposem una
interacció adult-nen, a través del massatge, de la mirada,...
En tot el procés d’escolta (com en qualsevol vivència dels nens i nenes
d’aquesta edat!) és molt important el paper de l’educador. Cal que l’educador
engresqui, motivi, creï expectatives,... convidi els nens i nenes a participar de
l’escolta col·lectiva, els convidi a parlar de la música pel tal d’anar construint
entre tots el coneixement,... sense oblidar-se de posar-hi un bon grapat
d’il·lusió, una engruna d’emoció i un polsim de màgia.
En totes les propostes que es fan d’aquestes músiques també s’ha donat molta
importànci HH\