cançó, obrim la capsa i anem tibant a poc a poc el fil desplegant-se
primer les tres potetes d’una en una, la cua... fins a l’esquirol.
2. Podem trobar un esquirol de peluix
pulsació de la cançó.
i seguir damunt de cada nen la
3. Amb robes ens amaguem la cara quan cantem
TRES,SIS,
NOU...seguim cantant amb la cara descoberta. Es tracta de mantenir
l’atenció per anar captant l'estructura de la cançó.
4. Les closques de nous, menjar preferit entre d’altres de l’esquirol, ens pot
ajudar acompanyar la pulsació de la cançó mentre la cantem. Distribuïm
les closques entre uns quants “músics” i els altres canten la cançó.
Podem picar al començament només quan sentim TRES,SIS NOU...
.
5. Podem preparar un petit circuit pel terra per marcar els cops de la
pulsació del TRES, SIS NOU. Preparem tres papers de diferents colors o
tres anelles petites. Al caminar i aixecant molt bé els genolls s’han de
trepitjat a dins i passar-los en el temps de les tres pulsacions. Es
camina lliurament, mentre cantem “,,,estira-li la cua... per anar a buscar
de nou tres papers més o anelles situades en un altre indret de l’espai
en el moment que es torna a cantar TRES, SIS NOU...i es torna a
caminar en el tros que es canta “...a l’esquirol”
6. Els nens més grans poden seguir tots les setze pulsacions de la primera
frase combinant,salts amb peus junts pel TRES, SIS, NOU i realitzant el
desplaçament entremig aixecant molt bé els genolls per marcar la
pulsació.
7. Dibuixar en una tira llarga i rectangular la pulsació. El format pot ajudar a
ordenar la pulsació en l’espai. Fora bo que observéssim com cadascú
troba la resolució gràfica. Abans però i a través de la conversa podem
pactar quin estris farem servir i con representarem aquests cops sobre el
paper. El més recomanat és el tampó ( un pal amb una escuma lligada
en un extrem). Pels nens més grans pot ser un palet de netejar les
orelles.
Fem música com els músics:
Podem posar música a cadascun dels elements de la cançó. La il·lustració ens
pot ajudar a crear aquesta sonorització.
♫ Stupid Blues (Pere Bardagí)
(violí elèctric, guitarra elèctrica, contrabaix)
La música:
Igual que a la peça Perdido, la característica principal d’aquesta peça en el
context del disc són els instruments electròfons. És un blues. El violí elèctric va
36