Cooperació Catalana 284 | Seite 3

Un parell de preguntes (que són quatre) a Joan Josep Gonzàlez i López (Barcelona, 1938), auditor de comptes i actual president de la Fundació Roca i Galès Tornaveu Què li resulta atractiu del cooperativisme? Que és un moviment en moltes ocasions fruit de la necessitat, que permet afrontar la solució d’un munt de problemes socials i econòmics, i amb sort pot capitalitzar unes importats sinèrgies que crec es difícil obtenir en altres col·lectius. D’altra banda, quan es tracta d’implicar a un col·lectiu encara que sigui petit, la forma cooperativa pot ésser molt engrescadora, perquè es poden obtenir els resultats desitjats amb uns costos assumibles. Apart que tothom se sent implicat, important, i obté el resultat proporcional del seu esforç. Què li resulta molest del cooperativisme? Més que molest, trist. És que l’esperit cooperativista no s’ha sabut “vendre”, la majoria de socis de cooperatives no coneixen o no tenen les idees clares sobre les veritables possibilitats d’una gestió cooperativa eficaç. Jo diria que falta el veritable esperit cooperatiu i el de generositat. Creu que cooperativisme és una utopia? Creu que una altra economia és possible? Al principi te alguna cosa d’utopia, però també és molt realista, pensem amb els grans grups cooperatius que van néixer de res, d’una “utopia” i actualment son molt importants: Mondragón en Euskadi, SCIAS - Assistència Sanitària en Catalunya, Desjardins,en Canadá, Raiffeisen en Alemania, Migros en Suissa Apart crec que sí, que una altra economia és possible, però cal una concienciació perquè el cooperativisme te unes limitacions, tot i que en les situacions més difícils te unes possibilitats tremendes. Que en pensa de la intercooperació? Que és imprescindible per poder desenvolupar totes les possibilitats que te el cooperativisme. Els millors amics d’una cooperativa haurien ser les altres cooperatives i els cooperativistes en general. La relació entre cooperatives potenciaria el desenvolupament de totes les implicades.