XIV Premi Jacint Dunyó - Finalista 23
presa cooperativa industrial, com
una Empresa en primer lloc com
un Cooperativa a continuació.
Digué que era realment important
que els cooperadors, i sobretot els
de treball associat prioritzessin l’empresa com a generadora de recursos, treball i guanys que després
d’obtinguts aquests fruits, donar-loshi la destinació més convenient.
De tot aquest contingut, la Cooperativa referida en va fer punt de referència des de el 1934 fins al 1980,
data en que la Llei de Cooperatives
referida també, i un conjunt d’assessoraments molt mal orientats i una
manca de conscienciació dels propis cooperadors, van optar per solucions “legals” d’atribuir tot el poder a un únic ENS i van desmuntar
tot un complex equilibrat que feia
possible donar solucions industrials,
comercials i mercantils a un ENS
productiu i generador econòmic, i
solucions socials equilibrades a una
Institució Cooperativa.
Els autors d’aquests primers Estatuts
no eren al 1934, ni acadèmics, ni
lletrats, ni tan sols universitaris, No,
únicament eren obrers del ram del
vidre, però proveïts d’un alt grau de
sentit comú i que havien de sortir
endavant en aquella aventura utòpica en que s’havien embrancat, i va-
ren comprendre ben aviat que, pesi
al seu ideari cooperatiu tendint a
deslliurar als obrers de la iniqua explotació de l’home per l’home, calia
assegurar el treball i els seus resultats que ho permetessin, i per això
era indispensable donar solucions
industrials i comercials a la indústria
vidriera que dirigien (el primer
ENS) per poder desenvolupar després la seva dèria social a través del
sistema cooperatiu (el segon ENS)
mercès a les bases econòmiques
generades per la indústria.
Buscaren amb afany el fer possible
la premonició que anys abans havia
proclamat un dels seus prohoms i
fundador, quan al 1918 li digué a
un company seu “Enriquet, algun
dia els obrers treballaran per ells
mateixos”.
Per fer-ho bo, ja establiren des de
bon principi la teoria i la pràctica
dels DOS ENS, donant prioritat a la
indústria facilitant-li solucions industrials, comercials, tècniques i mercantils, convençuts com estaven de
que el que cala garantir era “la mare
dels ous”, que convertia el treball i
l’esforç de tots en possibilitats
econòmiques, les quals facilitaven
mes tard el desenvolupament de tota la utopia cooperativa de treball
associat, fins a arribar a la actualitat.
I es segur que tingueren proble-
mes per arribar-hi ¡¡ i tant !! però
foren ben capaços de superar-los i
establir un equilibri d’actuació que
salvaguardava la indústria com a
motor generador i la Cooperativa
com a fet social que deixar de ser
una utopia per convertir-se en una
realitat.
I un dels seus homes més preclars
de l’època, ja va ser capaç de plasmar tota aquesta realitat en el seus
primers Estatuts del 1934, que foren degudament aprovats per lleis
vigents, i que fins i tot foren el referent, pesi a la seva derogació
per imposició dels vencedors de la
contesa civil.
I la història s’escriu així
Allò que és va dir sense fonament,
com que el “Consell d’Administració” no era un organisme Cooperatiu, doncs va aguantar la guerra
civil, la post guerra amb la conseqüent incautació, fins i tot de la
pròpia identitat i els anys que seguiren de la lenta recuperació de
la pròpia personalitat i dels béns
segrestats (1940-1952).
Envestiren més tard el creixement
industrial, la mecanització, l’expansió internacional i la creació
de la nova fàbrica, i tot plegat, segons els entesos amb tantes mancances de tipus legals.
Deixem-ho; les realitats són totes
comprovables i mesurables, però
els utòpics de la meva generació i
d’altres, creiem fermament que
una Llei de Cooperatives Industrials de Treball Associat, que contemplés aquestes com DOS ENS,
perfectament definits, ens ajudaria
a anar endavant, tot i la necessitat
de mantenir un equilibri, no sempre fàcil, d’acord, però realment
enriquidor en tots sentits, tal i com
durant tants anys es va demostrar
que es podia fer.
Germinal Belis i Peiró
Núm.
284