Economia social 19
cia, però tampoc ens en podem
desentendre d’elles, ans el contrari. Cal veure’n, del sistema democràtic realment existent com a
democràcia representativa que és,
les limitacions calculades que ens
ofereix. Cal superar-les i desenganxar-nos de donar oxigen a un
sistema depredador i excloent
com és el sistema econòmic vigent. Cal obrir-nos de valent i en
tot el possible a la democràcia
participativa. Difícil, si, però possible també, repetim.
Hem pogut ser protagonistes d’un
encontre internacional a Barcelona, limitat geogràficament en un
mar on les diferències són aplastants i que podem visualitzar diàriament des del sofà de casa nostra, i on s’han donat i es donen
conflictes de trascendència mundial –palestino-israelià-. Ha estat,
al meu entendre, una oportunitat
històrica, en qualsevol cas positiva, pel que hem pogut aprendre.
Com en tot fet, hi ha un abans i
un després. El Fòrum de Barcelona fou precedit per una proposta,
elecció, acceptació, acollida i orga-
nització, per a la realització com a
punt culminant, i passar tot seguit
al balanç del que ha estat.
El Fòrum Social del Mediterrani es
veié a distància com una ocasió
excel·lent per a difondre i contrastar en proximitat el món creatiu i
alternatiu dels moviments socials
emergents de tots els països de l’àrea, creant una expectativa de moguda i dimensions considerables
entre els sectors socials interessats.
La realitat ha estat bastant més
modesta. Els grans i massius mitjans de comunicació locals no hi
van prestar cap atenció en cap
moment, ni abans ni durant ni
després, llevat d’alguna excepció.
S’expressa en el justet, però, és
que es podia esperar altra cosa?
Els moviments socials s’ho han de
“currar”, amb els seus propis mitjans de difusió, enxarxats, economitzant recursos escassos, posanthi imaginació, i el més important,
convicció. Convicció de que un altre món és possible.
La realització fou prou digna en infraestructures i amb continguts. So-
bredimensionada, això sí i massa
confiada. Els moviments socials hi
eren com en una fira amb certa
mancança d’aquella necessària actitud humana que ho fa vibrar. L’assistència de ciutadania fou clarament modesta, sobretot en relació
a les expectatives d’un inici. En
una efemèride d’aquestes característiques, crec que és important en
l’analisi no perdre’ns en detalls paralitzants, esperar-ne uns resultats
impropis o bé tocar les campanes
de l’èxit enganyós. Es pogué constatar una realitat presencial i activa,
una capacitat organitzativa i un posar a prova les possiblitats i insuficiències que ens cal positivitzar per
superar-les. Cada organització o
moviment haurà d’analitzar i treure’n les conseqüències, destriant
sobretot allò que ens apropa i enforteix. Les moltes possibilitats que
ha ofert treballar en xarxa i de com
ho han d’aprofitar els moviments
socials n’és clau de volta a tenir
molt present cara el ??????)??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????)???????????????????????????????????9???????????????????????????????????????????????)????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????)???????????????????????????????????????????????????????)???????????????????????)??????????????????????)???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????)????????????????)????????????????????????)?????????????????????????)Q?????????????????????????)??????????????????????????)?????????????????????????)??????????????????????????????)??????????????????????????())???? ??????);?(???((0