Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Esteve Puigferrat i
Aguilar (Tona, 1936), jubilat; dels cinquanta-un anys laborals, els vint-i-dos darrers presidint una cooporativa industrial d’entre vuit i deu persones
Què li resulta atractiu del cooperativisme?
És la millor manera de promocionar les persones perquè passin a ésser treballadors-empresaris, i perquè aprenguin a treballar en equip. Un cop al mes després de
la feina ens reuníem tots els socis per a evaluar la marxa de la cooperativa.
Què li resulta molest del cooperativisme?
Que les fons de formació de les cooperatives no s’utilitzin per formar a tots els
socis, cadascú al seu nivell, que és la manera més ràpida de conscienciar-los del
seu esperit cooperatiu.
D’altra banda, les cooperatives com empresa haurien de tenir clar que si no poden
disposar de la persona per un càrrec determinat com ara gerent o encarregat, etc.,
l’hauria de cercar fora i pagar-lo a preu de mercat.
Creu que l’empresa cooperativa només ha de complir un fet
social?
La cooperativa per acomplir la seva funció social primer com empresa ha de ser
competitiva i obtenir beneficis, diguem-ho amb el nom que vulguem, amb excés de
percepció, etc. De no ser així, teòricament pot ser molt social però està condemnada a morir. Ai d’aquella cooperativa que es formi pensant en les subvencions!