12 Les nostres cooperatives
més, Antoni Mas és conegut perquè presideix la Federació Unió
de Músics de Catalunya, que aplega les associacions Catalana de
Compositors (ACC), Catalana
d’Intèrprets de Música Clàssica
(ACIMC), Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana
(ACIC), de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya (MJM), de
Músics de Tarragona (AMT) i Musicat.
Tal com ens contextualitza el responsable del grup de gestió Musicat, doncs, el més habitual és que
les grans orquestres o qualsevol
grup de música no funcioni amb
una mentalitat empresarial. De fet,
s’organitzen mínimament per poder anar tocant i cobrant per cobrir les despeses. Però, arriba un
moment de la vida de la majoria
de les formacions musicals que és
plantegen formar una empresa si
volen continuar tocant.
Segons explica Antoni Mas, davant aquesta situació, cada orquestra o cada grup pot crear una
empresa, però, donades les circumstàncies dels músics i l’estacionalitat de la feina, això sol ser
molt costós: “Nosaltres vam optar
per crear una empresa cooperativa per a totes les formacions musicals que s’hi volguessin acollir”.
D’aquesta manera, al mateix
temps que facilitaven la contractació de les formacions musicals
dotaven d’una cobertura fiscal als
músics que s’hi volien dedicar
professionalment.
A partir d’aquell moment, l’empresari o l’entitat interessada en contractar una orquestra o músic associat podia facturar els serveis a la
cooperativa. Una solució que va
ser molt pràctica i que des del primer moment havia de ser cooperativista. Tot i que a la pràctica, s’hi van presentar problemes de
tota mena, que han hagut de solucionar amb molt d’enginy i molta
paciència amb l’administració d’hisenda. A més, les grans orquestres
Núm.
281
i els grans grups musicals, que solen fer molts “bolos” durant l’any,
necessitaven contractar el seu propi personal auxiliar per transportar, muntar i desmuntar els equips
i, és per això que van crear l’empresa Doble Xamfrà.
D’aquesta manera, tal com defensa
el gerent, “les cooperatives del
Grup Musicat han estat l’instrument per aglutinar la professió de
músic a Catalunya”. I és que, per
una banda, han aconseguit normalitzar la contractació dels músics, i
per una altra, han resolt el futur
laboral d’aquest col·lectiu, que ara
pot desgravar i declarar els seus
ingressos, com la resta de professionals.
Actualment, a Madrid hi ha molt
d’interès per organitzar un sistema
com el que han creat els músics de
Girona. Per al gerent del Grup Musicat, “el més important és respectar totes les parts implicades en
l’activitat del músic, des de l’empresa o l’ajuntament que el contracta fins a l’administració que recapta els impostos”. Això sí, la
condició per explicar com funciona aquest model que s’ha desenvolupat al voltant de les cooperatives de Musicat és la creació
d’empreses cooperatives, “que ga-
“De vegades tenim problemes amb
l’administració, no perquè no estiguem fent les coses ben fetes, sinó
perquè hem estat explorant un
camp que no està legislat”, explica
Antoni Mas. Una de les qüestions
que han hagut de resoldre és que
tot i que els músics no poden ser
autònoms, mitjançant una empresa
cooperativa sí que poden actuar
com a autònoms. Un altre problema que van haver de solucionar és
el de la retenció que s’ha d’aplicar
als músics que, tenint en compte
el sou estacional o puntual d’aquests treballadors, és molt difícil
de fixar en el cas dels músics. Finalment, van aconseguir “un pacte
no escrit” amb hisenda i implantar
un sistema de prorrateig de la retenció al llarg de l’any.
Un projecte per exportar
“Ens hem trobat que hi ha músics
de fora que, evidentment, tenen el
mateix problema que nosaltres”,
afirma Antoni Mas, que ens explica
que un grup de músics de La Corunya que havien d’actuar al Fòrum de les Cultures de Barcelona
2004 van acudir a la cooperativa
de Músics de Girona, aconsellades
per l’Ajuntament de Barcelona, per
poder aconseguir un contracte en
regla.
ranteixen la no explotació dels
músics, una situació que l’empresa
privada sol practicar en el nostre
col·lectiu”.
Només l’any 2004 van realitzar una
facturació d’uns 18 milions d’euros.
Però, el que més crida l’atenció és
saber que els diners que sobren
cada any s’inverteixen en un pla
de jubilació per a tots els socis as-