14 XX Jornades sobre cooperativisme
recursos propis, però que aquestes
coses costen de fer entendre.
Josep Maria Siuró ens parla de la
seva cooperativa, creada el 1902.
La secció de crèdit té una empenta
forta. Treballen amb xecs, transferències, pagarés, descompte d’efectes, etc., i han muntat un fons
d’inversió amb valors de renda variable.
Lluís Barenys ens parla dels 3.000
socis de la seva cooperativa i dels
670 milions d’euros que mouen a
l’any. Hi ha un compte financer,
amb un interès d’abonament trimestral. Aquest compte financer
sol ser utilitzat pel soci per pagar
les compres que fan a la cooperativa.
Seguidament ens parla Neus Balagueró, que ens explica que la secció de crèdit es va fundar el 1980.
Utilitzen talonaris i targetes de crèdit, pràcticament donen préstecs
només per a explotacions agrícoles. Fan unes 30.000 operacions
cada any. Insisteix en el fet que la
secció de crèdit té un despatx a
part on rebre el soci i on aquest
pugui parlar amb tota confidencialitat.
Anton Llaràs ens diu que és molt
important tenir el finançament a la
vora. I que els diners no haurien
Núm.
280
de sortir del circuit cooperatiu
com fan ara, que els socis ens porten els diners a nosaltres i nosaltres els hem de portar als bancs.
Queda dempeus aquesta pregunta:
¿per què no es crea l’entitat financera que ens solucioni aquests
problemes?
Encetem el divendres 19 amb una
ponència clau: “Nous camins per
al finançament cooperatiu”, a càrrec de Jordi Pujol i Moix, que és
membre de Coop57 i cofundador
del grup Ronda. Ho inicia amb
una afirmació important: Aquest és
l’any del microfinançament cooperatiu. El microfinançament és un
assumpte nostre. Parla de l’economia social a Catalunya i ens diu
que produeix més del 10% dels
llocs de treball. Ens dóna els principis que l’Aci. assigna a la banca
ètica. I com a final de la seva exposició ens parla de les claus del
finançament cooperatiu, fent especial menció de la proximitat, els
avals mancomunats i la reflexió
permanent.
El col·loqui el modera Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i
Galès. S’hi parla de Caja Laboral i
del Triodos Bank. Es comenta que
Caixa de Catalunya té la Fundació
Un Sol Món, però que és només
un començament d’acció solidària.
A petició del moderador, Joaquim
Sabaté ens parla de Fiare i de l’acord tancat amb la Banca Popolare.
A la tarda tenim la ponència d’Isidre Segura, promotor del banc
cooperatiu Caixa Llobregat-Anoia,
s. coop. en constitució. Ens relata
la història dels esforços esmerçats
en l’intent de crear un banc cooperatiu. Explica que el seu projecte
de banc cooperatiu va néixer fa 35
anys, quan ell formava part d’una
empresa holandesa i va descobrir
que allí treballaven amb aquest tipus de banca. Quan, aleshores, en
va parlar amb el Ministeri d’Economia de Madrid, va quedar astorat
en veure l’absoluta ignorància que
hi tenien al respecte.
Anys després, a Sant Boi reuneix
gent que disposa de 800 milions
de pessetes, que és el capital que
demana la llei. A Madrid li presenten pegues pel nombre de socis.
També li diuen que ha de tractarse de tot Catalunya (no volen tres
o quatre noves entitats de crèdit), i
que el Banc d’Espanya s’anirà carregant qualsevol projecte que no
sigui unificat. Després, li demanen
un capital de 3.000 milions de pessetes. D’això farà dos anys i mig.
Un fet paral·lel denunciable és
que, quan, fa set anys, va presentar l’assumpte, ho va presentar
també un grup valencià. A Madrid