XAVIER FERRER
28 Economia social
com el debat entre feministes algerianes, les unes acèrrimament crítiques amb l’Islam i les altres convençudes que hi ha corrents de
l’islamisme respectuosos amb els
drets de la dona. També va passar
que ponències tan suggeridores
com la d’un activista sevillà explicant com una colla de vídues de
50 i 60 anys havien ocupat amb
èxit un casalot a la capital andalusa per reclamar habitatges dignes,
passessin pràcticament desapercebudes perquè no hi havia més de
deu persones escoltant-lo o, més
ben dit, intentant-ho, perquè la remor de veus barrejades de la desena d’actes simultanis va castigar els
timpans dels assistents al llarg de
tres dies.
Des dels objectius marcats públicament pels organitzadors, el balanç
també és agredolç. Pel cantó negatiu, cal ressenyar menys assistència
de l’esperada, sobretot de la gent
del país i de la resta de l’Estat esNúm.
279
panyol; comparativament van anar
més catalanes i catalans als fòrums
de Florència i París que a l’Fsmed
de Barcelona. Aquesta baixa participació obeeix segurament a motius molt variats: desbordat per la
logística de la trobada, el grup promotor n’hauria fet poca difusió; el
preu per entrar al recinte o per
muntar un taller o un seminari devia dissuadir una part de grups i
activistes, als quals caldria sumar
també aquells altres col·lectius que
consideren inútils els fòrums o, en
fi, per què negar-ho, el Fòrum s’ha
fet en un període en què bona
part del seu públic potencial,
aquell sector de la ciutadania que
fa poc sortia al carrer per protestar
contra la guerra o contra el Pla Hidrològic, avui s’ha replegat a la vida privada, anestesiat pels canvis
de govern.
Pel cantó positiu, el Fòrum ha fet
d’aparador a la riba nord dels
greus problemes socials que patei-
xen les poblacions de la riba sud i
ha permès encetar moltes relacions, tant bilaterals com multilaterals, entre organitzacions d’ambdues bandes, les quals en un futur
poden fructificar en activitats conjuntes. Com no podia ser d’altra
manera, l’Fsmed no ha aconseguit
enderrocar el mur gairebé fisic que
la Unió Europea ha alçat al Mediterrani per impedir les migracions i
que l’estan convertint en el més
gran cementiri marí del planeta,
però almenys ha servit per esquerdar alguns murs mentals i començar a establir ponts de diàleg.
Si voleu és un pas tímid, però convindreu que obligat, per construir
a partir d’ara aquell mar de pau i
de drets que cridaven els manifestants del Fòrum, en representació,
sense saber-ho, de milions de persones d’aquest castigat Mare Nostrum.
Jordi Garcia Jané