26 Economia social
Fsmed
Un pont invisible travessa el
Mediterrani
D’ençà que el 2001 va tenir lloc a la ciutat brasilera de Porto Alegre el I Fòrum
Social Mundial, s’han celebrat moltes trobades internacionals d’aquest tipus,
tant en aquella població com a Quito, Mumbai o Londres. Però no va ser fins al
mes passat que Catalunya va acollir un encontre d’aquestes característiques.
Concretament, del 16 a 19 de juny, a Barcelona es va celebrar el I Fòrum Social
Mediterrani, una nova fita del procés de fòrums regionals impulsat pel Consell
Internacional del Fòrum Social Mundial.
O
rganitzat per un reduït nucli de persones procedents
d’entitats vinculades al món sindical
(Confederació General del Treball,
Intersindical Alternativa de Catalunya, Federació de Treballadors
de Catalunya), de la cooperació
(Entrepobles, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Sodepau), de la lluita pels drets nacionals (CIEMEN) i d’altres, el
Fòrum Social Mediterrani (Fsmed)
ha costat tres llargs anys de preparació i ha sofert un parell d’ajornaments, la qual cosa dóna la mida
de l’enorme dificultat que comporta muntar aquesta mena d’esdeveniments.
Democràcia i Islam, l’art com a eina de transformació social, el conflicte palestí, el treball de les dones, la sobirania alimentària, la
diversitat lingüística, la lluita contra
les privatitzacions, els fenòmens
migratoris, el feminisme a Algèria,
salut i globalització, resistències
contra el neoliberalisme a l’Àfrica,
militarització, seguretat i noviolència, l’autogestió, el dret a l’habitatge o la lluita camperola a Egipte,
Núm.
279
per esmentar-ne uns quants, són
alguns dels 200 tallers i seminaris
que van ocupar tots els racons del
recinte de la Fira de Barcelona al
llarg de tres dies. D’una manera o
altra, la majoria remetien a un d’aquests tres grans eixos temàtics: la
denúncia de les nefastes conseqüències de les polítiques neoliberals al Mediterrani, la defensa dels
drets humans i el rebuig a l’ocupació militar i l’imperialisme.
A tots aquells actes hi hem d’afegir
nou conferències centrals entorn
dels eixos esmentats, on van participar experts com el belga Ricardo
Petrella (una autoritat mundial sobre els problemes de l’aigua), l‘activista i periodista algeriana Salima
Ghezali, l’egipci Samir Amin (un
dels economistes crítics més importants del moment) o el líder
camperol francès José Bové, a més
d’assemblees de dones i del moviment antiguerra, diferents trobades
sectorials (de grups de solidaritat
amb el Sàhara o amb el poble palestí, de camperols i de grups d’immigrants, etc.), tot plegat amanit
amb exposicions, projecció de
pel·lícules, animació, teatre i actuacions musicals.
Finalment, l’Fsmed es va tancar
amb dos actes igualment rellevants. A mitja tarda del dissabte,
els debats dins el recinte firal se
suspenien perquè tothom pogués
participar en una acolorida manifestació que va recórrer els carrers
de Sants sota un lema que sintetitzava les principals aspiracions i crítiques tractades aquells dies portes
endins: “En lluita per un mar de
pau i de drets. No a la guerra, no a
les ocupacions, no al neoliberalisme, no al patriarcat”.
El segon acte tenia lloc l’endemà,
diumenge, i va consistir en una
maratoniana assemblea on uns
quants centenars de representants
de moviments socials van plasmar
en un document una sèrie de compromisos d’acció conjunta per als
propers mesos. De l’agenda comuna acordada destaquem la realització d’una campanya unitària per
boicotejar la cimera de caps d’Estat
i de Govern de la Unió Europea i
els països mediterranis, que tindrà
lloc a Barcelona el novembre que
ve; una jornada d’acció global per
denunciar les violències contra les
dones que es vol celebrar cada 25
de novembre i que enguany estarà